DONES REPORTERES DE MATARO

2012-01-17T11:56:00.000-08:00

Dones i cooperació

2012-01-09T11:54:00.000-08:00

Segons la Real Academia Española, cooperar vol dir obrar conjuntament entre varies persones per a un mateix fi.

Si seguim al peu de la lletra el que la Real Academia ens vol dir tenim mal entesa l’anomenada “cooperació internacional”.

Sovint quant parlem de cooperació ens venen imatges al cap com: una subasta a favor dels daminificats, les anomenades vacances solidaries, camps de treball o fins i tot caravanes solidaries, amb cooperant amb xalecos i 4x4 plens d’enganxines de diferents paisos en vies de desenvolupament, però que passa als paisos de l’anomenat Tercer Món, quant tornem a casa després d’unes vacances per netejar les nostres consciències?

Parlem de cooperacio i d’ajuda als paisos empobrits i adoptem una actitud paternalista quant som els veritablement responsables de les diferencies estructurals que hi ha entre Nord-Sud.

Quina mania que tenim en pensar per ells, com si els paisos no tinguessin persones prou capacitades per decidir per ells mateixos. Els occidentals hem dedicidit des de fa anys què els hi convé més. Anem a fer pous, escoles, hospitals I després d’un mes de construcció tornem a casa nostra i pensem que què bé que estem a casa sense totes aquelles desgràcies, rodejats de mosques i mosquits, sense poder-nos fer la dutxa diària. Organitzacions sense fronteres que envíen material sobrant pensant que potser el que a nosaltres no ens fa falta, a paisos en vies de desenvolupament sí. Una generositat miserable per part de la cooperació.

S’hi destinen quantitats infinites de diners al marqueting i la captació de donants que ni tant sols saben on aniràn a parar els seus diners. Infinites organitzacions sense ànim de lucre es mouen per interessos partidistes i econòmics, presidides per personatges que l’únic interés que tenen és netejar el seu expedient repudiant. Luxosos cotxes es mouen pels paisos del Tercer Món, conduits per cooperants que cobren desorbitades quantitats de diners i a costa de diners públics. Famosos personatges es passejen per les comunitats rurals, mentre es fan fotografíes amb nens desnutrits i un cop això, tornen a casa pensant que han fet una bona acció pels més desfavorits.

Seguim alimentant una estructura vertical, on els occidentals som el centre de l’univers, on podem seguir decidint sobre els més pobres. Mentre es redacta un projecte des del despatx ja s’està pensant en si serà subvencionat o no, deixant en segon terme el contingut i necessitats reals. Últimament s’ha posat de moda parlar de perspectiva de gènere, i és que això dona diners. Qualsevol experta en el tema pot portar a terme un projecte de desenvolupament per a dones i decidir què els hi convé més, encara que desconegui el país i el seu modus vivendi.

Fa molts anys que es porten a terme projectes de cooperació internacional destinats a diversos paisos i si fem una mirada crítica , aquells paisos que reclamen la nostra ajuda encara no han pogut sortir del pou al que nosaltres mateixos els vam deixar. Perquè , si després de molts d’anys d’ajuda , encara no han pogut sortir de l’empobriment?

Realment la cooperació lluita per un canvi d’estructura?. Reforçem l’autonomia de les persones? O encara els creem més dependencia? . Com es porta a terme aquesta anomenada cooperació? Com es gestiona i quí ho fa? Quins son els interessos principals evocats en l’ajuda al desenvolupament? S’hi amaga alguna cosa més darrera de tot aquest espectacle?

Molt poca gent s’atreveix a críticar aquesta forma de cooperar i els que sí ho fan están fora d’aquest mapa. Al monogràfic d'aquest mes amb el programa d'aquesta tarda i la tertúlia de la setmana vinent, volem posar sobre la taula totes aquests preguntes, anar-les desgranant i fins i tot, atrevir-nos a dir que sota l’argument de la globalització es legitimen accions que només afavoreixen al Nord.

Podeu escoltar tot el programa sencer:

Xarxa de dones

2011-12-12T12:38:00.000-08:00

Volem compartir la tertúlia d´avui amb un grup de dones de la nostra ciutat que d´una manera informal han constituït una veritable xarxa de dones.

També, durant el programa tindrem l'ocasió d'entrevistar a l'Anna Maria Vidal que ens parlarà dels Cercles de dones.

Abans d´entrar a la conversa voldríem definir la paraula xarxa.

La Gran Enciclopèdia Catalana, en dóna varis significats:

Conjunt de persones o coses enllaçades entre elles.

(En pesca).orneig de pescar,constituït per un teixit de fils nuats, formant una retícula quadrada o de rombes, anomenada malla

(En el circ), malla col·locada horitzontalment, sota els aparells gimnàstics (anelles, trapezis...) quan els exercicis acrobàtics poden ser perillosos, per amortir les possibles caigudes del acròbata

Aquesta última definició, si pensem quan moments a la vida hi ha d' “exercicis perillosos”, ...que bé funciona tenir xarxa que ens ajudi a amortiguar.

És ben curiós, les xarxes acostumen a ser fenòmens associatius femenins. Dones que volen intercanviar experiències, oportunitats de feina, amistats...i aquests intercanvis ens permeten organitzar trobades,conferències o tallers per ajudar-nos en la nostra vida professional o personal.

Sovint les xarxes neixen per generació espontània i solen tenir més fortalesa que projectes a vegades planificats oficialment.

Aquestes xarxes aporten amistat, solidaritat, entreteniment ,coneixement i com no ens ajuden a despertat la intel·ligència, aquesta intel·ligència emocional que totes i tots portem amagada.

(...)

La tertúlia d'avui, ens ha permès descobrir una xarxa de dones singulars, sovint ens agrada teoritzar, donar importància a grans xarxes, ara les xarxes socials a través d'internet ens facilita poder estar en contacte amb molta gent, fa que continuament estiguem en xarxa, però la xarxa de dones que avui han participat a la tertúlia ens ha facilitat la descoberta d'una sezilla xarxa que ha demostrat la importància d'estar sempre connectades.

Podeu escoltar el programa sencer a:

Violències de gènere a Amb veu de dona

2011-11-22T08:45:00.000-08:00

Les Dones reporteres de Mataró hem volgut abordar les violències de gènere en un monogràfic especial els dies 14 i 21 de novembre. Violències de gènere, en plural, per que la violència masclista pot manifestar-se de diferents formes i en diferents contextos: pot ser subtil a través del llenguatge sexista, pot donar-se en l'àmbit públic o en l'àmbit privat, en el si de les relacions de parella o de la família, en algunes cultures es legitima en nom de la tradició o s'exerceix inpunement com a explotació sexual...

Hem volgut donar a conèixer, denunciar a través del nostre espai radiofònic totes aquestes manifestacions que, encara avui, estan presents a la nostra societat sustentades pel sistema patriarcal.

El dia 14 de novembre vàrem emetre un reportatge sobre llenguatge sexista i una entrevista a la Fatou Secka, presidenta de l'entitat EQUIS que ens va parlar sobre la mutilació genital femenina, una pràctica nefasta per la salut de les dones, encara molt estesa en països, principalment, d'Àfrica i Àsia.

Ir a descargar

El dia 21 de novembre, un programa ben especial de dues hores de durada; especial perque ens va permetre conectar de nou amb les dones del colectivo de mujeres de Maragalpa (Nicaragua), també especial per que ens vam estrenar amb una nova secció de ràdio-teatre i per que el programa ha format part dels actes contra la violència vers les dones, organitzats per les entitats i grups de dones i el Centre d'Informació i Rcursos per les Dones de Mataró.
A més... un programa emés en castellà per poder-lo compartir, en xarxa, amb dones radialistes de països de Centre i Sud-amèrica i d'Europa , a través de la www.rednosotrasenelmundo.org i incloure'l a la graella de programació de "Harta Frecuencia"

En la tertúlia ens varen acompanyar l'Oriol i en Roger de l'entitat Homes en diàleg, la Yolanda Ascaso, coordinadora del SIAD (servei d'informació i atenció a les dones del Maresme), la Meritxell Puyané, psicòloga del CIRD de Mataró, la Montse Prats, infermera i especialista en prevenció de violència de gènere i la Núria Moreno, advocada.

Podeu escoltar el programa sencer del dilluns 21 de novembre en els següents audios:

1a part
Ir a descargar
2a part
Ir a descargar

Dona i Crisi (Tertúlia)

2011-10-28T08:40:00.000-07:00

A la tertúlia d’avui voldríem parlar d’un tema, dissortadament, de plena actualitat, i és de la crisi, però no de la crisi en genèric, sinó des d’una perspectiva de gènere.

La crisi global, afecta a tothom. La crisi econòmica, un cop ha aterrat en l’economia real, s’ha instal·lat en les famílies, i està recaient especialment en les dones.

No voldríem parlar de quines han estat les causes que l’han provocat, sinó de les conseqüències.

Generalitzar, és sempre complicat, però voldríem parlar de com afecta la crisi als sectors més vulnerables, als joves , a les persones grans i sobretot a les dones .

Hi ha sectors econòmics en que la dona ha jugat sempre un paper important, parlem de serveis, d’educació i de la cura..

El treball de la dona sovint es encara molt més submergit que els dels homes , amb les conseqüències socials i econòmiques que té i les repercussions socials que tindran en el seu futur.

Hem de vetllar que la crisi no afecti a les polítiques socials, les que sostenen l’estat del benestar, sobretot per les repercussions que tenen en les dones.

La crisi està colpejant d’una manera molt dura a molta gent, però les dones essent un sector tant vulnerable en rep unes conseqüències duríssimes.

La crisi ocasiona un retrocés en el lent camí de l’emancipació i, per algunes, els suposa perdre independència i tornar a estar sotmeses econòmicament.

Cal vetllar perquè la crisi no signifiqui una retallada en els drets aconseguits.

Cal que siguem solidàries com a classe i que les dones, amb llocs de més responsabilitats, lluitin no des d’una perspectiva individual, sinó col·lectiva.

Els avenços sovint són fruit de la col·lectivitat, no de la individualitat.

Cal, doncs, que les dones ens empoderem, ja que la nostra actitud serà determinant davant els canvis que les diferents crisis, l’alimentaria, l’econòmica i l’ecològica, estan imposant arreu del món.

Podeu escoltar el programa sencer:

Dona i crisi

2011-10-17T12:00:00.000-07:00

Com està afectant la crisi a les dones? Existeixen diferències de com afecta la crisi financera entre dones i homes? Quines desigualtats socials estan generant o poden generar les retallades pressupostàries en els àmbits de salut i educació?

Sobre aquestes i altres qüestions hem tractat avui al programa Amb Veu de Dona. Hem tingut la oportunitat i gran sort de poder entrevistar a la Lina Gálvez, professora titular d'Història i Institucions Econòmiques, vicerectora del Postgrau de la Universidad Pablo de Olavide de Seveilla i directora del Máster de Género e igualdad, de la mateixa universitat. La Lina és co-autora, conjuntament amb Juan Torres del llibre Desiguales, mujeres y hombres ante la crisi financiera, de l'editorial Icària.

També hem parlat amb dues professionals de la sanitat i l'educació pública de com està afectant les retallades tant als professionals com als usuaris dels serveis públics.

Al final del programa hem donat a conèixer dos actes que tindran lloc durant el mes d'octubre i que hem volgut destacar:

Presentació del llibre "Dones invisibles" de Maria Lluïsa Latorre, el divendres 21 d'octubre a les 19.30h a la vocalia de dones Vista Alegre (c/.Almeria s/n de Mataró)

L'exposició: Mestres i pedagogues a la bibiloteca El Turó de Cabrera de Mar, del 24 d’octubre fins el 13 de novembre.

Aquesta exposició repassa les biografies d’una dotzena de dones representatives de l’avenç

de l’educació catalana al segle XX.

Producció: Centre d’Estudis Interdisciplinaris de la Dona de la

Universitat de Vic. Col·labora la Universitat de Vic.

Aquí teniu l'adudio del programa sencer, no us el perdeu!

Dones representants d'algunes vocalies i grups de dones de Mataró participen a la tertúlia de Amb Veu de Dona

2011-09-26T12:57:00.000-07:00

Aquest dilluns vàrem poder conversar amb l'Antònia i la Pili de la vocalia de dones de Rocafonda, amb l'Anna de la vocalia de Pla d'en Boet, amb la Pilar de la vocalia de Can Marchal i amb la Lea del grup de suport del Colectivo de Mujeres de Matagalpa.

Amb elles vàrem poder parlar sobre la funció de les vocalies de dones com a espais de promoció de la dona, la relació i col·laboració entre les dones de la ciutat a través de les accions de teatre social amb les dones de Matagalpa, les reivindicacions per aconseguir un Casal de la Dona a Mataró,... i molt més.

Si no ens vàreu podeu sintonitzar, ens podeu escoltar a "la carta":

Dona, participació i associacionisme

2011-09-19T13:49:00.000-07:00

Iniciem els directes d' Amb veu de dona parlant de Dona , participació i associacionisme. Entrevistem a la Carme Riera i la Nuri López de la Federació d'associacions i grups de dones del Maresme. Presentem el reportatge del FEM GRESCA, una activitat intercultural duta a terme per les dones organitzades de Rocafonda i donem a conèixer dos actes de ciutat: l'Exposició "La representació dels cossos de les dones", del 19 al 30 al Centre de formació permanent Tres Roques (Cerdanyola) i la Jornada de la Mutilació Genital Femenina el proper 3 d'octubre al Centre Cívic de Pla d'en Boet.

Podeu escoltar el programa sencer a:

Iniciem la temporada 2011-12 a Mataró Ràdio

2011-09-12T13:46:00.000-07:00

Les Dones reporteres iniciem la temporada 2011-12 amb el programa Amb veu de dona. És la nostra 5a temporada a Mataró Ràdio, iniciem el curs amb molta il·lusió i amb les piles ben carregades després de les vacances! Enguany s'incorporen al grup 7 dones, algunes d'elles vàren participar al taller "Entre dones fem ràdio", d'altres, en han conegut per altres canals i tenen ganes de participar o col·laborar en el programa i formar part del grup. Els hi donem a totes elles la benvinguda!

El proper 19 de setembre iniciem la emissió dels programes en directe, com sempre, ens podeu sintonitzar els dilluns de 16.08 a 17.00 a Mataró Ràdio al 83.9 fm, o bé, ens podeu escoltar directament per internet a www.mataroradio.cat o, també, teniu l'opció de descarregar el programa "a la carta" a través de l'ivoox.

Iniciem el curs parlant de Dona, participació i associacionisme, entre d'altres, entrevistarem a la presidenta de la Federació d'associacions i grups de dones del Maresme i farem tertúlia amb representants de vocalies i grups de dones de Mataró.

Com a grup, alguns dels reptes que ens plantegem per aquest curs són incorporar la veu i opinió dels i les nostres oïents a través d'obrir la línia de telèfon a la tertúlia, també volem seguir aprofundint en la perspectiva i mirada de gènere sobre totes aquelles qüestions que plantegem i que ens afecten com a dones i volem fer arribar les veus d'altres dones dels barris de Mataró a través de corresponsalies.

Esperem que ens sintonitzeu o ens descarregueu! SOM DONES REPORTERES DE MATARÓ!

Si voleu contactar amb nosaltres ho podeu fer a donesreporteres@gmail.com

Les Dones Reporteres també vam ser presents al FEM GRESCA 2011

2011-07-16T04:15:00.000-07:00

Aquest any hem pogut gaudir de la 10a edició del FEM GRESCA, una festa impulsada des de la vocalia de dones de Rocafonda amb la participació i col·laboració d'altres enitats i grups de dones del barri. A la festa hi vàrem poder trobar un tastet de gastronomia del nord d'Africa, de l'Africa subsahariana, d'alguns països llatinoamericans i de Catalunya i altres regions d'Espanya. També hi havia una mostra dels treballs i projectes duts a terme per la vocalia i també una petita mostra cultural dels col·lectius participants.
Les Dones Reporteres també hi vàrem ser amenitzant l'acte amb músiques i entrevistes a les protagonistes.

Podeu escoltar el reportatge fet a partir de les entrevistes que vàrem fer in-situ a:

Ir a descargar

Fem gresca 2011

Tertúlia amb les companyes que han fet el taller de ràdio...Darrer programa de la termporada!

2011-07-04T21:51:00.000-07:00

Iniciem avui una tertúlia amb convidades especials

Us dèiem que el treball de dones reporteres ens ha suposat aquesta posada en comú. Però avui la volem compartir amb noves companyes…

Una representació d’un altre grup de dones que també s’ha iniciat en l’experiència de fer ràdio a partir d’un taller anomenat “Entre dones fem radio”

…i com no a totes les persones que ens escolteu a través d’aquest magnífic mitjà de comunicació que és la ràdio.

Anem a iniciar aquesta tertúlia compartida entre dones i parlant de comunicació i dona.

Una temporada més de Amb Veu de Dona!

2011-06-30T08:38:00.000-07:00

Memòria 2010 11

View more presentations from donesreporteres.

Avui parlem de Dona i comunicació

2011-06-29T12:45:00.000-07:00

Queda ja una mica lluny la conferència de Beijin (Pekín) del 1995 però amb un programa com el de avui, és rellevant parlar d’aquella conferència que va representar una fita històrica per moltes dones del món.

En l’àmbit de la comunicació es va posar de manifest la preocupació per la constant projecció d’imatges negatives i degradants de la dona als mitjans de comunicació, també per les desigualtats d’accés entre homes i dones a les tecnologies de la informació i comunicació, les TIC.

En la conferència es va fer una crida a treballar -des dels estats- per potenciar el paper de les dones en els mitjans i el seu coneixement i ús de les TIC. També es va constatar la importància de sensibilitzar als mitjans a comprometre’s a no difondre i promocionar imatges estereotipades de la dona, així com la importància d’incorporar la perspectiva de gènere i de crear un entorn favorable per els mitjans de comunicació promoguts des de les dones.

Des de la conferència podem dir que en molts aspectes s’ha avançat, s’han incorporat temes de gènere als mitjans que abans eren invisibles, com per exemple el de la violència de gènere. Però què vol dir exactament incloure la perspectiva de gènere als mitjans? Del llibre “las palabras tienen sexo” – (Introducción a un periodismo con perspectiva de gènero) d’Artemisa Comunicación Ediciones, arribem a la conclusió de que qualsevol noticia és factible de ser analitzada des d’una perspectiva de gènere, això vol dir analitzar com els homes i les dones són afectats de forma diferenciada per un mateix fet o situació, i denunciar, si és el cas com aquest fet genera desigualtat i discriminació.

També podem ressaltar que hi ha hagut una important i progressiva incorporació de les TIC per part dels moviments de dones i això ha permès avançar molt en la construcció de xarxes, donant més força i protagonisme a aquests moviments i a les seves reivindicacions.

S’ha treballat i es segueix treballant per eliminar les imatges estereotipades de la dona als mitjans de comunicació.

Volem ressaltar algunes experiències que demostren que també, en aquest sentit, s’està fent feina a casa nostra,...algunes més o menys recolzades per les administracions.

L’observatori de les dones en els mitjans de comunicació, una iniciativa pionera a Catalunya endegada al 2000, ofereix eines de visió crítica, anàlisi i sensibilització a la ciutadania per fomentar una reflexió crítica davant de continguts sexistes i discriminatoris dels mèdia.

Radio Paca, creada al 2005 com una ràdio de dones lliure, col·laborativa i participativa. Amb el seu projecte peten acostar les dones a les tecnologies de la comunicació i informació i promoure la perspectiva de gènere en els mitjans de comunicació a través d’internet.

Dones en Xarxa, neix el 2004 d’un grup de dones feministes i progressistes amb la finalitat de mostrar la veu de les dones a la opinió pública catalana.

La independent, es constitueix l’any 2007 com a primera agència de noticies amb perspectiva de gènere.

A nivell estatal volem destacar:

Àrea mujer – Ràdio VAllekas- Madrid, desenvolupen des de 2000 una tasca molt important en l’àmbit de la comunicació i gènere. (Des d’aquesta àrea impulsen el projecte “Nosotras en el mundo”, un instrument de comunicació entre les dones i la societat)

I a nivell internacional, podríem trobar un grapat d’experiències de comunicació fetes per dones amb contingut de gènere, fem una menció especial a Radio Vos, una ràdio comunitària de Nicaragua, produïda -amb pocs mitjans- des del Colectivo de Mujeres de Matagalpa amb una funció sòcio-educativa molt important.

Per acabar, volem dir que no pel fet de ser dona i periodista ja es té incorporada la perspectiva de gènere, tampoc és cert que no hi hagi homes-periodistes que puguin incorporar aquesta mirada des dels media,... no naixem amb la perspectiva de gènere incorporada, és un aprenentatge que es fa – nosaltres, com a dones reporteres també l’hem fet- un aprenentatge que demana dosis d’ empatia, sensibilitat i ganes de mirar-se el món des d’una mirada crítica i d’avançar cap a l’igualtat d’homes i dones,...

Hem avançat si, però veiem encara certes representacions de la dona als mitjans que, com a dones no ens hi sentim identificades; sovint quan es parla d’una dona política es parla del vestit o pentinat que porta més que d’allò que diu o defensa; es visualitzen i promocionen més els esports masculins que els femenins, les gestes d’equips esportius de dones queden totalment en segon pla; el llenguatge i expressions utilitzades són clarament masculinitzades.....la llista d’exemples seria llarga,.... potser ens hauríem de començar preguntant, qui té el control dels mitjans? Qui decideix els continguts i el tractament que se’ls hi dóna?.........

Podeu escoltar el programa sencer de Dona i comunicació:

Usos del temps: són iguals o diferents per les dones i els homes?

2011-06-10T08:29:00.000-07:00

Aquest dilluns passat vàrem poder comptar a la tertúlia de l'Amb Veu de Dona amb la Sara Moreno, experta en polítiques sobre Usos del Temps, en Paco Abril d'Homes Igualitaris i la Carme Altayó del Banc del Temps de Mataró. A tots ells, moltes gràcies per introduir-nos a aquest tema que encara no és prou conegut però, sens dubte, cabdal per que la nostra societat avanci cap a la igualtat entre els homes i les dones.
Us animem a escolteu el programa a:

Parlem amb joves de l'acampada de la plaça Santa Anna a l'Amb Veu de Dona del 30/05/11

2011-05-31T15:03:00.000-07:00

http://www.blogger.com/img/blank.gif

Aquest dilluns varen passar pel nostre programa 5 persones que estan en l'organització de l'acampada de Mataró. Ens varen explicar com s'està visquent aquest moviment a Mataró, com s'organitzen, com es relacionen i comuniquen amb les assemblees d'altres ciutats, el futur de les acampades i el moviment....

També vàrem poder escoltar el manifest que es fa llegir el divendres passat a la plaça Santa Anna, emés per la vocalia de dones i associació de veïns de Rocafona en contra de les actituds racistes i xenòfobes d'algun partit polític.

Escolteu-nos!!

Ja és pot descarregar el darrer programa "Dona i política: la ciutat amb ulls de dona"

2011-05-09T11:42:00.000-07:00

En la tertúlia del passat 9 de maig vàrem parlar de com volem que sigui la nostra ciutat. Per l'ocasió, vàrem convidar a una representant dels partits polítics de la ciutat que actualment tenen representació al consistori: Consol Prados (PSC), Carolina Soler (CIU), Conxita Calvo (ICV), Teresa Fité (CUP), Flori Torres (PP) i Montserrat Pujadas (JD-ERC)

Avui a les 16.10h, a l'Amb Veu de Dona: "La ciutat amb ulls de dona"

2011-05-09T02:16:00.000-07:00

Mirar les ciutats amb ulls de dona, suposa pensar en els espais públics des de la perspectiva de gènere, incorporant als projectes urbans les experiències de les dones.
La invisibilitat de la feina de la dona que tradicionalment s’ha dedicat a treballs derivats de la cura de la llar i de les persones, així com la capacitat biològica de parir, sovint se l’ha exclòs dels rols públics, del treball remunerat, del reconeixement i la visibilitat social.
Sortosament els temps canvien i els homes van assolint alguns dels rols que tradicionalment eren exclusius de les dones.
Incorporar la perspectiva de gènere a l´urbanisme, als espais públics, a la sostenibilitat, a la mobilitat, té que veure amb la capacitat de conèixer , registrar i aportar solucions per millorar les complexes necessitats de la vida quotidiana.
Les experiències de les dones són una font de coneixement. L’observació que implica un coneixement in situ, ens ajuda a relacionar usos,amb els usuaris, amb capacitats, i horaris i pensar la gestió de les ciutats, des de la realitat i no pensar en els espais públics des de situacions genèriques neutres i universals.
Pensar amb les diferents necessitats de les persones que utilitzen els espais públics, és bàsic pel seu bon disseny i ús.
-Tenir en compte els temps lents de les persones grans, relantitzant els semàfors.
-Entendre les xarxes de recorreguts dels vianants, adequant voreres i espais amples
La ubicació d’escoles, i altres serveis, propers als nuclis amb més densitat, faciliten un bon ús,és a dir l’estalvi de recursos energètics
-La ubicació dels bancs com espai de repòs però també com indret per facilitar les relacions entre les persones
Poden ser alguns exemples que cal incorporar en el disseny urbà. Posar en valor el coneixement de l’experiència de les dones com a usuàries de l’espai públic, facilitarà una millor independència dels infants ,… l’autonomia de la gent gran,….. més seguretat, ….la conciliació i la cohesió social
Aprofitem doncs el coneixement que aporta la perspectiva de gènere per millorar els dissenys urbans.

Clica aquí i descarrega't el darrer programa dia 2 de maig "Dona i política"

2011-05-02T12:52:00.001-07:00

Aquesta tarda ens acompanya la Maria Dolors Renau, nascuda a Barcelona, pedagoga i psicòloga. Ha estat fundadora de l’escola d’educadors socials Flor de Maig, diputada del Congrés, Diputada al Parlament Europeu, directora general de protecció jurídica del menor del Ministeri de Justícia; presidenta de la Internacional Socialista de Dones; comissionada de Presidència per les xarxes internacionals d’Igualtat i ciutadania, entre d’altres càrrecs. Autora de nombrosos llibres, actualment es dedica a la formació política de les dones.
Moltes gràcies Dolors per acompanyar-nos aquesta tarda.

Programa tertúlia del 4/04/11

2011-05-01T14:39:00.000-07:00

En aquest programa vàrem parlar de Dona i Art

Forçosament hem de lligar aquest concepte a la creativitat. Com relacionar la perspectiva de gènere amb la creació? La creativitat no és una habilitat especifica de gènere, però el reconeixement i el desenvolupament de la creativitat si que ho han estat durant segles. Les dones han estat i són creatives, però la història sobretot des de una visió més masculina no ha reconegut aquesta facultat. Al llarg de la història, hem trobat dones creatives, l dones artistes que han desenvolupat el seu art, lligat a la personalitat d’alguns homes, sovint els seus marits.

Doble invisibilitat, com a dona i com artista

El feminisme, caracteritzat per unes propostes d’igualtat social, ha possibilitat i ha donat importància a la participació de les dones, relacionant a l’ètica i la l’estètica, fomentant així una obertura pel que fa al món de la creació.
La dona, fins fa poc, no ha tingut un reconeixement just a la seva creativitat, reconeixement, a més, que ha estat molt lent.
La creativitat en sentit ampli, no és patrimoni exclusiu ni dels homes, ni de les dones. Però si, voldríem evidenciar la sensibilitat i les qualitats creatives d’algunes dones.

D’aquesta creativitat en femení, es del que voldríem parlar avui

Sabem que l’art és pot manifestar de diferents maneres, que en aquestes manifestacions creatives hi ha una barreja de coneixements, d’aprenentatges, de vivències ,de sentiments….
De la tècnica i de la inspiració, de la inspiració i de la tècnica, veu la llum material i activitats que ens podem fer gaudir, emocionar, gaudir, compartir…..

Avui ens acompanyen quatre dones singulars que apliquen la seva sensibilitat a camps diferents i lògicament amb resultats diversos. Anem-les a presentar :

La Vero González, és il•lustradora
La Marga Riera, és pintora
Mónica, actriu del grup H de teatre
Marisa Merchán, actriu del grup H de teatre i Dona reportera

Benvingudes

Ja es pot escoltar el programa de seccions "dona i art" del 28/03/2011

2011-03-31T18:23:00.000-07:00

Programa en directe sobre dona i art, amb entrevistes a la pallassa Pepa Plana i l'artista argentonina Montse Pons, a més a més, les seccions habituals d'opinions, agenda i llibres recomenats...

Des de Córdoba (Argentina), diari d'una dona reportera

2011-03-31T15:09:00.000-07:00

Sempre que viatjo m’agrada fer-ho amb “l’excusa” de poder apropar-me a experiències personals i/o col·lectives d’allà on vaig. Em sembla que és una bona manera de convertir en més significatiu i enriquidor el viatge i de conèixer el pais d’una altra forma, a través d’uns altres ulls i d’unes altres mirades. Amb l’expriència de participació al programa “Amb Veu de dona” que just ara ja fa tres anys! i que comparteixo amb totes les Dones Reporteres de Mataró -les que han passat i les que s’han incorporat en aquests tres anys i les que de ben segur s’afegiran a partir del nou taller de ràdio que hem impulsat i coordinat amb el CIRD i Teleduca i que just ha començat aquesta setmana- doncs amb aquest bagatge, venen ganes d’obrir mires, veure què fa altra gent, conèixer i compartir amb altres dones que també treballen a través de la ràdio, amb i des de la perspectiva d’igualtat de génere. Amb aquest desitg (no és l’únic) he creuat la bassa (“el charco”) per conèixer experiències de ràdio comunitària i concretament experiències de programes feministes i de xarxes entre dones. Ara estic escribint des del Centro de Comunicación y Género de Córdoba - Argentina, des del qual duen a terme el programa “Nosotras en el mundo”, les vaig conèixer fa un parell d’anys, llegint el llibre “Nosotras en el mundo de las comunicaciones” de l’editorial Icaria i ja em va entrar el cuquet de comunicar-m’hi, però no ha estat fins ara, que he tingut l’oportunitat de tornar a Argentina, que no les he pogut contactar i conèixer. La Sole, la Daniela, la Emi i la Paula, m’han acollit molt amablament aquests dies al seu local i estic fent una immersió a la seva manera de treballar i fer ràdio.

Avui han fet el seu programa, un programa de dues hores que emeten en directe i reemissió per internet a través de www.rednosotrasenelmundo.org , en aquesta xarxa també s’emeten altres programes feministes, tant de sudamèrica com també d’Espanya i Catalunya (per exemple el Mezclate conmigo&barreja’t amb mi de ràdio Cubelles http://mezclate-conmigo.blogspot.com/ que hi haurem de contactar). Com que aquesta setmana estic amb elles, m’han fet participar al programa i m’han fet explicar l’experiència de Dones Reporteres i del nostre programa “Amb Veu de dona” i m’han preguntat com treballem la xarxa de relacions amb altres associacions i col·lectius de la nostra ciutat. Ha estat molt interessant poder estar allà amb elles, en viu i en directe fent el programa i veure amb la soltura, sentit de l’humor, però també seriositat i rigor periodístic que tractaven temes tant cruus com els femicidis a Argentina, la violència cap a les persones transexuals o la violència que viuen algunes dones saharauiis, …. i tot això amb el mate amunt i avall, l’Emi en un moment m’ha dit “podemos hacer el programa sin alguna de nosotras però sin el mate no se puede hacer”. Fent el programa he estat molt conenctada amb el nostre programa i en com aquesta experiència i aquest contacte amb Red Nosotras en el Mundo el pot enriquir. Bé, no m’enrotllo més, enllaço el programa per si us el voleu descarregar i escoltar. Una abraçada i petons des del pais de la Mercedes Sosa, d'en Júlio Cortazar, del Che i de tants altres..., per cert, ahir vaig estar visitant la casa que va viure el Che amb la seva família durant la seva infantesa i adolescència. Seguim connectades. Mercè

Taller de ràdio: "Entre dones, aprenem a fer ràdio"

2011-03-20T12:14:00.000-07:00

Taller de descoberta de les possibilitats expressives de la ràdio, des d' una perspectiva de génere. Les dones participants aprendran a fer creacions radiofòniques, i també a desenvolupar les seves habilitats comunicatives. El taller fomentarà dinàmiques d'interacció social i la relació amb l'entorn fent servir el llenguatge radiofònic com a terreny d'exploració. Es fomentarà el treball en grup i l'acció col·lavorativa, sempre des d'una mirada de génere crítica i reflexiva.

Aquest taller s'adreça a dones que tinguin uns mínims de coneixements d'informàtica i interès pel mitjà radiofònic.

Dates, horari i lloc:
Del 30 de març a l'1 de juny.
Dimecres de 18 a 20 hores.
Al Centre Cívic de Pla d'en Boet
A càrrec de Teleduca i Dones Reporteres

Inscripcions:
Al CIRD (Centre d'Informació i Recursos per les dones).
C/. Sant Pelegrí, nº3 Tel. 93 702 28 12, de dilluns a dijous de 9 a 13h i de 16 a 19h, divendres de 9 a 13h

Programa especial amb públic: "Entre dones fem ràdio"

2011-03-15T08:43:00.000-07:00

El dilluns 14 de març a les 7 de la tarda, les Dones reporteres de Mataró, en el marc dels actes del 8 de març (dia internacional de la dona) ens vàrem llançar a fer un programa de ràdio ben diferent al que és habitual: Un programa amb públic "posant cara a la veu".

Vàrem voler comptar, especialment, amb les dones que en algun moment o altre han format part de Dones Reporteres, també amb les dones que han col·laborat o participat al nostre programa en les entrevistes i/o tertúlies, a les persones que ens han acompanyat i fet suport durant els gairebé 3 anys que portem fent el programa, a les persones que ens escolten els dilluns... en definitiva, vam voler compartir la ilusió d'aquest projecte col·lectiu que és el de realitzar el programa Amb Veu de Dona. Vam poder fer una mica d'història, vam poder compartir tant els aprenentatges personals com els col·lectius que ens ha suposat aquesta experiència, etc Però un dels propòsits principals de la trobada era el d'engrandir la xarxa de relacions i contactes i el de poder intercanviar noves idees, nous temes a tractar,... i també, engrescar a altres dones a fer el nou taller de ràdio que s'iniciarà el 30 de març i en el qual, les dones reporteres de Mataró hi tindrem una participació important. Gràcies a totes les dones que hi vareu ser ahir i que vàreu fer possible que la jornada fos un èxit.

Benvinguts, benvingudes a un nou programa d’ Amb veu dona!

2011-03-11T13:52:00.000-08:00

Ir a descargar">

14 de març: Programa especial obert al públic, com diu la companya Lea "posem cara a la veu"!

2011-03-10T04:51:00.001-08:00

Podeu escoltar la tertúlia "Sexualitat i dona" del 7/03/11

2011-03-10T04:39:00.000-08:00

A la tertúlia de Amb Veu de Dona del dilluns 7 de març , conduida per la Pili González, vàrem poder comptar amb la participació de l'Aina Rodríguez, la Montserrat Prats i la Margarita Petit, també hi participaren algunes companyes de Dones Reporteres.

fotos programa dia 21- 11 - 2010

2011-03-03T04:22:00.000-08:00

Podeu escoltar el programa de seccions sobre "Sexualitat i dona" del 28/02/11

2011-03-03T03:09:00.000-08:00

Audio programa "sexualitat i dona" 28/02/11

És ben cert que la divisió sexual del treball i el pacte vigent entre gèneres no ens són gens favorables.

2011-02-07T12:26:00.000-08:00

La desigualtat entre els éssers humans o les nacions és potser la característica que millor defineix la pobresa.
La manca de salut, d’habitatge, d’ingressos, de feina... o bé la nutrició o l’accés a béns i serveis bàsics són trets que determinen el grau de l’estat del benestar on ens trobem i a quin nivell socioeconòmic estem situats.

Però, pel que fa a les dones, la cosa encara és molt pitjor. Segons l’últim informe de Càritas, de les persones necessitades i que viuen en situació de pobresa, el 67% són dones.

Les dones son més pobres que els homes principalment per motius discriminatoris. El fet que una gran majoria de dones rebi un salari substancialment inferior al dels homes per la mateixa feina, tampoc no

hi ajuda gaire. Les dones s’incorporen a la feina gairebé sempre més tard, i la deixen gairebé sempre més aviat per ocupar-se dels fills o de persones amb dependències, la qual cosa fa que les seves pensions siguin sempre molt inferiors, donat que han cotitzat menys. I, per últim, cal tenir en compte que l’expectativa de vida de les dones és més llarga que la dels homes, així que tindran més anys per viure precàriament. Crec que davant d’aquestes dades tan poc optimistes és una prioritat, a més de lluitar contra la violència de gènere, lluitar també per aconseguir equiparar els drets entre els homes i les dones.

És ben cert que la divisió sexual del treball i el pacte vigent entre gèneres no ens són gens favorables.
La crisi i l’atur poden frenar el canvi social més important dels darrers segles: la incorporació massiva de la dona a la formació i al treball assalariat.

El gènere com a categoria no té el mateix significat en tots els contextos socials, sinó que es defineix en funció d’elements com la religió, l’ètnia, la cultura, les tradicions i sobretot la classe social.
Les dones negres o les dones immigrades amb pocs recursos són explotades per un patriarcat públic. Malgrat això, totes les dones, pel sol fet de ser-ho, compartim una experiència més o menys comuna d’opressió i subordinació per part dels homes.

El capitalisme no construeix les desigualtats de gènere, sinó que aquestes són generades pel patriarcat. El capitalisme les utilitza en el seu propi benefici, les reprodueix i, en la majoria dels casos, les augmenta.

La crisi del sistema capitalista i patriarcal pot obrir noves portes per a l’alliberament de la dona i pot permetre el desenvolupament real de tot el nostre potencial, però només si mantenim fermament la lluita anticapitalista i antipatriarcal.

Dones reporteres

2010-12-20T09:23:00.001-08:00

Avui ems reunit les Dones Reporteres de Mataró per la preparació del proper programa d'Amb veu de Dona del dia 3 de gener de 2011. Us volem desitjar a tots i totes que passeu unes molt bones festas i feliç any nou¡¡¡

Presentació contertulianes i contertulià

2010-11-17T10:59:00.000-08:00

Introducció al debat /tertúlia sobre Violència de Gènere

Massa sovint sentim parlar d’agressions a les dones. La paraula violència i més concretament violència de gènere, ens produeix cert mal estar quan ho sentim, malestar i impotència davant d’una lacra que patim a la nostra societat

Sortosament l’ordre social democràtic ens ha permès que puguem definir i mesurar la violència, i que alhora s’hagi creat i modificat la legislació.
Però tot i això no n’hi ha prou. Voldríem avui analitzar algunes de les raons que porten a aquestes actuacions.

Són restes d’una organització social patriarcal? És aquest un fet que no és dóna en societats matriarcals?
La violència sovint és difícil de percebre fins que no es visible. Denunciar-ho ha estat un pas important per poder considerar-ho un problema social i per tant prendre consciencia per poder rebutjar-ho
La violència produeix trastorns: l’estrès posttraumàtic, la síndrome de la dona maltractada, la depressió. Quins sortides trobem davant d’aquestes seqüeles
L’educació i els mitjans de comunicació tenen un paper important davant d’aquesta problemàtica, però quina actitud social hem d’adoptar per alleugerir la violència?

De tot això i més…. voldríem parlar-ne aquesta tarda amb les nostres i el nostre convidat
Tot seguit la Lea ens els presenta.

Presentació contertulianes i contertulià

Meritxell Puyané, psicòloga del CIRD
Carmen Muñoz, advocada
Montse Prat, infermera de l’Hospital de Mataró
Pilar González Biescas, psicòloga del Centre de psicologia de Mataró i col•laboradora de Dones Reporteres.
Juanjo Compairé, president de la Associació AHIGE de Barcelona.
Tuoraya, Dona Reportera

Inici tertúlia/debat

Històricament la violència de gènere ha estat tant arrelada a la nostra societat que ens costa identificar-la

1.Quan parlem de violència de gènere, de què parlem…?

2.El 1993, l´ONU, va reconèixer els drets de les dones com a drets humans. I va declarar que la violència contra les dones suposava una violació contra el drets humans. Per tant qualsevol agressió suposa una vulneració dels drets humans. Això suposa tenir un marc legal ,que ens pot garantir des d’ on podem actuar?

Comentari previ de la cançó que ve a continuació

Minuts musicals

Continuació de la tertúlia/debat

3.Parlem en general de violència de gènere, però sota aquests concepte hi ha varies formes de maltractament: psicològic, d’abús personal, d’explotació sexual, etc… També detectem diferents maneres de manifestar aquestes agressions a vegades de resposta física, però també d’altres que es manifesten d’una manera més invisible

4.L´essència patriarcal és la representació de la masculinitat a través del domini de la dona. Hi ha associacions com la que pertany en Juanjo “homes per la igualtat”, que pretenen trencar aquests estereotips.
Juanjo, quin és el vostre planteig?......Què en penseu les demés?

5 La violència contra les dones no és un fenomen aïllat, ni circumstancial, és dóna en totes les classes socials i en diverses etapes de la vida. Hem d’entendre, doncs, que és un problema estructural de la societat?

6.L´educació és un element clau, d’anàlisi, de reflexió d’educació d’aquesta igualtat que volem entre homes i dones. I ben segur hi ha una etapa important en la formació que és l’adolescència. De fet les jornades que organitza el CIRD, aquest any, van adreçades aquesta etapa.Com ho veieu?

7.Els mitjans de comunicació també juguen un paper important en tot això que parlem. El llenguatge que utilitzen és l’adequat?.Hi ha opinions que diuen que si no se’n parlés tant seria millor…?Alguns relaty-shows, afavoreixen certes actituds….?Què en penseu?

Agenda

DISSABTE 20 NOVEMBRE

Acció teatral al carrer: ”Teixint un mon sense violència”
A les 6h de la tarda a la plaça Santa Anna
Organitzat per les vocalies de dones de la ciutat.

DIMECRES 24 DE NOVEMBRE

Tertúlia: “Què pensa el jovent de la violència de gènere?”
Dins del programa Els Joves TV.
Emès per Mataró Ràdio al 89.3 de la FM a un quart de 10h del vespre.
Organitzat per Joves TV

DIJOUS 25 DE NOVEMBRE

Lectura del manifest institucional
Davant de l’Ajuntament a les 12h del migdia
Teatre: Olor d’ocell
Al Casal Aliança, carrer Bonaire, 25, a les 8 del vespre
Organtitza la Vocalia de Dones Laia la Arquera

DIMARTS 30 NOVEMBRE

Cinefòrum: “No estàs sola, Sara”
Al Centre Cívic Rocafonda, carrer Poeta punsola, 47, a les 7h de la tarda.
Organitza la Vocalia de Dones de Rocafonda

DEL 19 AL 20 DE NOVEMBRE

VI Fòrum contra les Violències de Gènere
Al Espai Francesca Bonnemaison, de 10h del matí a les 8h del vespre
Carrer Sant Pere Més Baix, 7. Barcelona
Organitza la Plataforma unitària contra les violències de gènere amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

Tancament

1.Què podríem dir de la matèria primera a l’hora de cuinar? Menjar energètic, ecològic,ben combinat…?

2010-10-18T13:09:00.001-07:00

Introducció al tema Salut i Alimentació

En el programa d’avui volem conversar sobre l´ Alimentació i la Salut. Hem preparat el programa l’equip de dones reporteres ,i avui el locutarem la Mercè i jo mateixa la Pili
Podríem orientar la nostra conversa sobre quins són els aliments més necessaris per mantenir una bona salut al llarg de la vida, però voldríem donar-hi una altre caire i es …parlar d’altres elements que sovint ajuden a que els aliments aconsegueixin la finalitat que ens proposem i que sovint són elements que afegeixen valor a la nutrició.

És per això que diem:
VALOR NUTRICIONAL, PERÒ TAMBÉ D’ALTRES VALORS.

L’art de cuinar

Aquest art, aquest valor, comença en l’acció prèvia que suposa anar a comprar.
Cal seleccionar els aliments, pensant amb el que vull fer, però també és important pensar amb el color, amb la textura, amb la forma, amb la mida.

Podem cuinar activament, és a dir fent un tipus de menjar que necessiti que hi estiguem a sobre, que l’acompanyem en la seva realització. D’altres en canvi necessiten fer el seu procés tot sol. Fent xup-xup en té prou. Què important és, però la mirada en aquest xup-xup.

Hem de parlar també de l’espai on ho fem. La cuina ha de ser aquell lloc, aquell racó que ens hi sentim còmodes i que el sentim com a propi

L’art de menjar.

Els rituals, les litúrgies, sovint acaben donant el toc en allò que fem. També el menjar necessita d’aquest embolcall. No val menjar de qualsevol manera! La taula ben preparada, les estovalles adequades, aquella vaixella…. Faciliten aquest acte social, relacional, d’amistat i de viure amb més intensitat, que sovint és el compartir el menjar.

Alimentar-se correctament, tot un art.

Cal que mengen cada dia de la setmana el que toca…? O bé podem ser més innovadores i trencar les rutines, improvisant combinacions diferents…?
Quines han de ser les quantitats d’aliment que hem de prendre? Ens hem d’afartar o bé alimentar-se correctament també és un art?

De tot això en voldríem parlar amb les nostre tertulianes
Però abans de presentar-vos-les . Voldríem introduir un element que titulem “cuinar des d’una perspectiva de gènere”. Cuinem igual els homes i les dones? Les sensibilitats diferents també es noten cuinant? Tradicionalment la dona ha estat l’encarregada de cuinar, és la que ha estat a la cuina.
Ens preguntem, per què hi ha cuiners molt pioners i tantes cuineres invisibles…?
Aquests altres valors són el que ajuden a que tot plegat tingui més significat, ens agradi més, sigui millor, cal però una actitud positiva perquè tot això ho aconseguim.

Presentació de les contertulianes

Pilar Ibern “Gavina”, autora del llibre Tots a taula

Eva Garriga, deixeble de Montserrat Bradfort, propulsora de la alimentació natural energètica

Pregunta a les contertulianes per centrar la tertúlia

Parlàvem en la introducció de la importància de cuinar correctament i sobretot fer-ho amb il•lusió i amb ganes….

1.Què podríem dir de la matèria primera a l’hora de cuinar? Menjar energètic, ecològic,ben combinat…?

2010-09-07T09:01:00.000-07:00

Les Dones Reporteres de Mataró hem finalitzat la tercera temporada de Amb Veu de Dona

2010-08-31T08:31:00.000-07:00

Les Dones Reporteres de Mataró hem finalitzat la tercera temporada de Amb Veu de Dona. Enguany han estat 20 programes de 50 minuts, en directe! Si, si ,...a l’inici d’aquesta temporada ens vàrem llançar a fer el programa en directe, la qual cosa ha suposat guanyar en ritme, espontaneïtat, decisió i organització del temps. Ha estat un repte que, amb més o menys esforç, hem anat assolint programa rere programa i nosaltres, ens sentim molt satisfetes. També hem consolidat la figura de “conductora del programa” que havíem incorporat la temporada passada i hem fet petites incursions al gènere de les tertúlies i a les falques publicitàries que ens ha permès crear les nostres pròpies falques promocionals i donar-nos a conèixer des d’altres espais radiofònics de Mataró ràdio.

També, progressivament, ens hem anat sentint còmodes en la preparació i realització de programes monogràfics sobre temes d’actualitat o simplement sobre temes que a nosaltres ens interessava tractar. Els monogràfics ens han permès donar més força als continguts, aprofundir en determinats temes, com sempre, des d’una perspectiva de gènere i cohesionar més el grup que el preparava, ja que entre totes havíem d’escollir el tema i l’enfocament que li donàvem, fer el disseny dels programes, buscar informació per empapar-nos dels temes,etc . Monogràfics sobre la formació de la dona al llarg de la vida, la violència de gènere, el rol de les dones al segle XXI, la ciutat amb ulls de dona, història de l’educació en les escoles, la prostitució, les noves masculinitats, la reivindicació dels drets laborals per part de les dones, etc

Aquest any, ha estat l’any d’obertura cap a grups i entitats més enllà de Mataró i rodalies. Hem estès la nostra xarxa de contactes a Barcelona i àrea metropolitana. Ens varen convidar a participar com a ponents a les jornades “Connectant Camins de Pau” d’Hospitalet organitzades per la Fundació Akwaba , com a dones reporteres, a la presentació en públic del document base de la Xarxa Catalana sobre la trata de persones i com a oients a les Jornades “Valors Femenins” organitzades per les dones maçones.

Des de que, al 2008, vàrem inicar-nos al món radiofònic, el nostre col·lectiu ha estat format per dones i, per tant, la realització dels programes ha estat portada a terme exclusivament per dones. Fins ara hem cregut necessari tenir aquest espai de dones i consolidar-lo. Enguany, però, hem fet una passa més i hem obert el nostre programa a la participació d’homes que, com nosaltres, d’alguna manera o altre volen i estan treballant des de diferents àmbits per la igualtat home-dona i per uns nous valors i models de masculinitat diferents. Pensem que, tant nosaltres com el programa, hem arribat a la suficient maduresa per fer aquest pas tant important. Seguim pensant que el nostre programa, ha de tenir una clara perspectiva de gènere, ha de ser d’interès tant per dones, com per homes i per tant, és necessària la veu dels homes que, com nosaltres, volen transformar el model de societat patriarcal i masclista i escurçar o eliminar del tot les desigualtats entre homes i dones per arribar a aconseguir, algun dia, les mateixes oportunitats socials.

Però volem saber una mica d’Història de la Educació. De les escoles del segle XIX principis del XX

2010-07-12T12:53:00.000-07:00

Dones Singulars; la Rosy, Cultura i Dones; la secció de Fem Xarxa les nostres companyes Encarna
i Touraya, i la Conducció la que us parla , la Marisa. El Carles ens acompanya fent la realització des
del Control Tècnic. Bona tarda a tots i totes!

Recordem als nostres oients que en la secció Apunt psicològic contem amb la col•laboració de la Paloma Azpilicueta i la Pilar González del Centre de psicologia de Mataró. Paloma, la Pili i tu, quina educació creieu que és millor, la d’abans o la d’ara? (RESPON) I els nens, estan més preparats psicològicament per aprendre més ràpid avui en dia, o abans ho estaven més?

Però volem saber una mica d’Història de la Educació. De les escoles del segle XIX principis del XX que estem segures que divergeixen amb diferència de les actuals. Pili, tenim en la secció de Dones Singulars, la persona idònia què ens explicarà tot això, oi que si? de qui es tracta? (RESPON)

Rosi, ens parlaràs de Rosa Sensat, explica’ns què va fer i per què nosaltres, avui volem parlar de ella en la secció Cultura i Dones, (RESPON). Desprès de la seva mort es va crear una institució amb el seu nom. No va tenir gaire acceptació en el seu moment, per què? era massa avançada en el seu temps?(RESPON)

Encarna, Touraya a qui entrevistareu desprès de la secció de la Rosi a Fem Xarxa? (RESPONEN) Aquesta tarda tenim tres noms de dones. Tres noms que ens ajudaran a entendre la situació actual de la docència escolar com preparació al seu futur fent, al mateix temps, una ullada al passat.

Donem pas a la primera secció de la tarda.

Separador Apunt psicològic

Educació, psicologia i civilització

¿Per a què serveixen tant temps, esforç i diners –des d’un punt de vista psicològic, individual i social–
dedicats a l’educació (i dic «educació» i no només «ensenyament»)?

¿Val la pena aquest immens treball que fan els pares, els mestres i la societat tota a través de les seves administracions?

Els pares són una part importantíssima en l’educació de les persones, però avui em centraré sobre tot en l’escola.

Sovintegen les crítiques a l’escola, la seva funció, el seu paper, els seus horaris, els seus mètodes… Es diu que l’escola prepara més pel passat que pel futur, que ensenya coses antiquades o no massa útils o amb mètodes passats de moda. En certa manera, és veritat. Malgrat les revisions de plans educatius, d’organització dels sistema, l’escola prepara més –en molts aspectes– per coses que coneixem i que ja existeixen, i no tant pel futur. Això, en bona part, és inevitable. Tot aquest immens sistema no s’improvisa, i les organitzacions i institucions –totes elles, incloses les polítiques, les sanitàries, les policials– tenen una inèrcia, una tendència a repetir coses de manera gairebé automàtica. Innovar és molt difícil en qualsevol terreny.

La capacitat d’innovació depèn, òbviament, d’un cert tarannà personal, de complexes dinàmiques de grup, dels diners que s’inverteixen en la formació del personal però, també, d’un impuls social renovador i creatiu, d’una il•lusió i una empenta que no es donen massa sovint i que, en el moment actual, per dir-ho així, brillan bastante por su ausencia.

Els que som una mica grans vam viure aquest impuls social innovador i aquesta il•lusió en les acaballes del franquisme i durant la transició. D’aquí van sortir les ingents energies necessàries per canviar tantes coses que necessitaven ser renovades, entre elles l’educació.

Sense voler menystenir en absolut el moment actual i les seves aportacions –les comparacions són odioses–, fóra bo, molt bo, que tots plegats (pares, docents, altres professionals lligats a l’educació i a l’administració) ens tornéssim a il•lusionar, a agafar força i empenta per renovar l’educació.

Sigui com sigui, jo ho dic sempre: ¿Què seria de nosaltres –i quan dic «nosaltres» vull dir la societat en el seu conjunt– sense l’esforç educatiu de les famílies i sense els professionals de l’ensenyament?

La vida en comú seria directament «invisible»: no hi ha policia que pugui controlar els impulsos destructius o agressius si no hi ha un control intern, una capacitat d’espera, la possibilitat de reflexionar, la capacitat de tenir present i respectar l’existència de l’altre, la capacitat de cooperar o col•laborar amb les demés persones… i tants altres recursos personals i socials que només s’aconsegueixen a través de l’educació, entesa en sentit ampli.

Per això, innovem, renovem, unim forces tots plegats, busquem les maneres d’interessar els alumnes, d’implicar i fer partícips els nens i adolescents de l’aventura del coneixement, per poder dur a terme aquesta tasca civilitzadora.

Desprès d’aquesta aportació de la Paloma tan encoratjadora i plena de força, entrem en la secció de Dones Singulars. La Pili ens presentarà la primera convidada de la tarda .

(Dones Singulars)

En la secció Cultura i Dones, la Rosi ens explicarà qui va ser la Rosa Sensat i què va significar la seva obra en la docència

Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, 1873 - Barcelona, 1961) Va estudiar magisteri a Barcelona recolzada per la família Ferrer. Als 15 anys es va fer càrrec de l'escola municipal de Masnou. Va guanyar una plaça en una escola de pàrvuls a Girona al 1892.
Va estudiar a la Escuela Central de Magisterio de Madrid on va aprovar un Curs Normal que contenia vint-i-dues assignatures. Més endavant, va tornar a la capital per ocupar una plaça d'auxiliar de pàrvuls, durant quatre anys.
Al 1900 va guanyar les oposicions de Labors i la van destinar a Alacant. Fou a Alacant on va poder portar a terme les seves idees per primer cop amb les classes de Ciències físico-naturals. Es casa al 1903, amb David Ferrer, el fill del matrimoni Ferrer. S'instal•là definitivament a Barcelona on hi va tenir dos fills.
Al 1908 passà a l'Escola Pública unitària de la Diagonal i es allà on començà els seus diaris de mestra. Intenta que les seves classes estiguin molt connectades amb el món real i organitza moltes sortides. També fomenta la part sensitiva de les seves alumnes.
Passà sis mesos a Bèlgica i Suïssa amb un grup de mestres per recollir informació sobre les estratègies pedagògiques de les escoles europees. Ha de recollir aquesta informació per la Junta de Ampliación de Estudios.
Al 1914 es creà la primera Escola del Bosc. Aquesta escola va néixer amb la intenció d'oferir als nens i nenes de Barcelona amb problemes respiratoris, una escola on poguessin gaudir d'un entorn més saludable, sense la contaminació de la ciutat. I la primera directora de l'Escola del Bosc a la secció

nenes va ser Rosa Sensat.
Al 1921 rep l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Rosa Sensat estableix un pla d'estudis força ampli per a les dones obreres i de classe mitjana. Durant molts anys ocuparà el càrrec de presidenta de la Secció Permanent d'educació, amb col•laboració de la seva filla, Àngels Ferrer i Sensat, com a vocal. Aquest pla d'estudis inclou un ensenyament secundari i un ensenyament professional.
Puja música
Rosa Sensat mai va defensar el feminisme més radical. El seu feminisme vol conjugar els vells i els nous valors. La llibertat de la dona per l'educació i el treball no ha d'estar en contra del rol de mare i mestressa de casa. S'han de dignificar les feines de la llar i el fet de ser mare, les dones han de ser instruïdes per a aquestes feines. Si les dones se senten realitzades amb aquestes tasques de la llar, no hauran de treballar fora.
Al 1931 es fa càrrec del grup escolar Milà i Fontanals on troba un ambient molt diferent al que hi havia deixat a l'Escola del Bosc. És una escola popular molt mal organitzada. Rosa Sensat aconsegueix que aquesta escola millori molt la seva situació. Aquesta etapa de la seva vida queda molt trasbalsada per la victòria franquista i la jubilen a l'any 1938, quasi bé quan complia 70 anys. Va morir als 88 anys a Barcelona.
Les seves filles també estaven implicades en la tasca educativa.
L’Associació de Mestres Rosa Sensat és un moviment de renovació pedagògica, del qual Marta Mata va ser-ne cofundadora l’any 1965 a Barcelona.
Té com a objectius la difusió de teories i pràctiques pedagògiques orientades al desenvolupament global de la persona, basades en el respecte per la personalitat de l’infant i la seva llibertat, i promotores de la participació activa dels infants en el seu propi aprenentatge.

La formació permanent dels mestres, basada en l'experimentació i alhora en la teoria, sempre passant per la reflexió individual i col•lectiva.
La consecució d'una escola pública, democràtica, laica i arrelada en la realitat del país, amb participació activa de tots els seus membres –mestres, pares i alumnes– en la gestió de l'escola i en la definició de la línia pedagògica del centre.
La Marta Mata, l'any 1999, és nomenada doctora honoris causa per la UAB, distinció que posa en relleu la seva tasca com a pedagoga, la lluita per la recuperació de la memòria històrica educativa a Catalunya després de la guerra civil i la defensa de l'escola pública, democràtica i catalana. El 2000 i en representació de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, recull el XXè

FALCA DONES REPORTERES

Ara coneixerem una mica més a la Fina Buil i la seva feina com a directora del Institut Satorras de la nostra ciutat. La entrevistaran la Touraya i la Encarna en la secció de Fem Xarxa.

Avui entrevistem a la Fina Buil, directora del Institut de Educació i Secundària, Alexandre Satorras
1. Explica’ns com és el centre on treballes. El nombre de nois i noies, que hi ha. Quants professors, etc…
2. Hem sentit a la Montse que ens explicava com era l’escola d’abans. Hi veus diferències?
3. La funció dels centres educatius en aquests moment, no és gens fácil.Com porteu el tema de l’autoritat
4. Els temps, han canviat. Quin paper fan els llibres actualment? Què passa amb els ordinadors?
5. Hi ha persones que desconfien que els joves aprenguin a través d’Internet. Els sembla que perden el temps. És veritat?
6. Quin paper fan els pares en l’educació?
7. Suposo que ara, més que tenir memòria, s’han de tenir eines per fer un millor aprenentatge.Com funciona?
8. Ara que tornem de vacances i amb les piles carregades , com ho feu per tenir força durant tot elcurs?Treballar de mestra ara, no és fàcil…
9. T’imagines com serà el futur de l’educació d’aquí 25 anys?, o d’aquí 10 anys…No cal que anem tant lluny
Gràcies, per l’estona que ens has dedicat, però sobretot per dedicar-te a una feina, tant maca, tant important I sovint poc valorada.

COMIAT

Fins aquí el que ha donat de si el programa d’avui. Esperem que us hagi agradat aquest monogràfic de la Història de la docència, en el que creiem que hem après moltes coses.

Agraïm la presència aquesta tarda de la Montse Gurrera, pedagoga i la Fina Buil, directora del Institut Satorras,que han dedicat una mica del seu temps per estar amb nosaltres.
Al Carles per la realització des del Control Tècnic, està clar!

I a vosaltres, per acompanyar-nos durant aquests 50 minuts de programa.

Us esperem el pròxim dilluns de 4 a 5 de la tarda en el 89.3 de la FM a Mataró Ràdio.

Som Dones Reporteres de Mataró!

Som Dones Reporteres de Mataró.

2010-06-01T12:34:00.000-07:00

HOY DIA 1 DE MAYO 2010 HEMOS TENIDO UNA REUNIÓ DE TRAVAJO DE LAS DONES REPORTERES DE MATARÓ MUY IMPORTANTE PARA TODAS

Títol programa: Amb veu de dona

2010-05-19T09:31:00.000-07:00

Títol programa: Amb veu de dona
Data: 17 maig 2010
Intervenen al locutori: Marisa C., Fina, Pili, Tuoraya.
Col•laboradora: Paloma Azpilicueta.
Convidada: Roser Solà
Secció, locució i músiques
Continguts i entrevistades
1. Presentació i Benvinguda
Loc. Marisa
1. Presentació del programa monogràfic del Centenari de les primeres dones Universitàriesl.
2. Sumari:
Loc. Marisa, Fina, Paloma Azpilicueta, Pili, Tuoraya
2. Opinions, Apunt psicològic, Dones Singulars/ Fem Xarxa, Cultura i Dones, Agenda i Comiat
3. Secció: Opinions
Loc. Fina
3. Centenari de les primeres dones universitàries
4. Secció: Apunt psicològic
Loc. Paloma Azpilicueta
4. “Les dones i el desig de saber”
5. Secció: Dones Singulars
Loc. Pili
5. Entrevista a Roser Solà, escriptora

6. Secció: Fem Xarxa
Loc. Pili
6. Segona entrevista a la Roser Solà on explica les seves vivències a Nicaragua.
7. Secció: Cultura i Dones
Loc. Fina
7. Escrit sobre les tres primeres dones catalanes que van anar a la Universitat
8. Secció: Agenda
Loc. Marisa, Tuoraya
8. Informació sobre algunes activitats organitzades per l’Ajuntament de Mataró i sobre les Vocalies de la nostra ciutat
9. Secció: Comiat
Loc. Marisa
9. Comiat

Som Dones Reporteres de Mataró.

2010-04-13T11:13:00.001-07:00

Programa
3a Temporada Data:
12 abril 2010 Durada:
50 min
Autores i autors:
Dones reporteres de Mataró. Locuten: Marisa C., Lea, Cristina, Mercè, Nati. Col•laboradora: Pilar González. Convidades: Montse Niera, Maria Zaloña, Ana Garcia
Control : Carles Temps Locutori / Guio literari: text

Entra PP sintonia “Amelie” 10’’
Sintonia a 2P tota la presentació

Presentació + sumari: Marisa

Una tarda més de dilluns... Dones Reporteres comencem un nou programa d’“Amb veu de dona”.

Bona tarda a tothom!
Abans de començar, us volem agrair a totes les persones que ens esteu escoltant que sigueu aquí amb nosaltres. Esperem que ens acompanyeu durant aquests 50 minuts de programa, en el dial 89.3 de la FM, a Mataró Ràdio.

La nostra intenció és fer servir la nostra veu per exposar-vos aquells temes que ens preocupen des d’una perspectiva de gènere. Per exemple avui, us parlarem de la prostitució. Serà un programa monogràfic on intentarem esbrinar per què presenta tants problemes en la nostra societat. Així mateix, coneixerem més a fons què hi ha al darrere de les històries d’aquestes dones.

Puja música 2P

Música 2P SUMARI
Bona tarda, companyes Preparades per fer el sumari?

- Començarem amb la secció d’Opinions. Lea, el tema és la prostitució, Però, com ho enfocaràs?
- Seguirem amb l’Apunt psicològic que han preparat la Pilar González i la Paloma Azpilicueta del Centre de Psicologia de Mataró. Pilar, com tituleu el vostre article d’aquesta tarda? (RESPON)
- Hola, Cristina. A qui entrevistaràs a la secció de Dones Singulars? (RESPON)
- Mobilització veïnal al voltant del tema del prostíbul. Mercè, com has enfocat aquesta vegada la secció Fem Xarxa? - Nati, t’espero al final del programa per llegir l’Agenda a les nostres oients... (RESPON)

Lea, estàs preparada? (RESPON) Estem segures que aquestes Opinions que ens porta la nostra companya donaran molt per pensar...

(Opinions)

Bona tarda, Pilar! Tabús, hipocresia... heu fet una anàlisi molt interessant sobre la prostitució. No us perdeu l’Apunt psicològic d’aquesta tarda!

(Apunt psicològic)

Hola, Cristina! (RESPON) Desprès de tots els entrebancs que hem tingut amb la preparació del programa, crec que hem d’estar molt contentes perquè l’entrevista que faràs serà molt interessant. Estimades oients, no marxeu! Val la pena escoltar a aquesta Dona Singular.

(Dones Singulars)

Per a totes les persones que ara us incorporeu al nostre programa... sapigueu que esteu sintonitzant Mataró Ràdio. Som en el programa de “Amb veu de dona”, que s’emet tots els dilluns de 4 a 5 de la tarda, en el dial 89.3 de la FM.

Avui l’estem dedicant al tema de la prostitució. Mercè, bona tarda! (RESPON). Tal com ens has dit al començament, t’acompanyen dues dones que mantenen opinions ben oposades al voltant del tema d’avui. Oi? (RESPON) Donem pas així la secció Fem Xarxa...

(Fem Xarxa)

Nati, què et sembla? Fem una mica d’agenda per a les nostres oients? (RESPON)

Digue’ns, què fan a la VOCALIA DE DONES DEL PLA D’EN BOET?

Un taller d’iniciació a la informàtica
A càrrec de la nostra companya Encarna Siles.
Tots els dimar 4-6- del vespre.

I també un taller d’arteràpia.
A càrrec de Sandra Farré
Tots els dimarts de quatre a sis de la tarda.

Informació e inscripcions, de dilluns a dijous de sis de la tarda a vuit del vespre, a la seu de la Vocalia de Dones del Pla d’en Boet. Carrer Juan Sebastián Elcano, número sis.

Marisa, què ens ha arribat del CENTRE D’INFORMACIÓ I RECURSOS PER LA DONA?

L’exposició de Mercè Rodoreda.
Del quinze al trenta d’abril. De dilluns a dijous de nou a una del migdia i de quatre a set de la tarda. Els divendres de nou a una del migdia.
Lloc: En el mateix Centre, carrer Blai Parera, número sis. Entrada lliure.

I també un Seminari de bio dansa: “Movent cos i emocions”
Tots els dimecres del vint-i-u d’abril al vint-i-tres de juny
Des de tres quarts de sis a un quart de vuit del vespre.
Lloc: Centre Cívic Rocafonda, carrer Poeta Punsola, número quaranta set.
Activitat gratuïta amb inscripció prèvia. Places limitades.

Informació e inscripcions al Centre d’informació i Recursos de la Dona.
Carrer Blai Parera, número sis. Telèfon: 93 702 28 12

I ara, Nati, què ens has de dir de la VOCALIA DE DONES DE VISTA ALEGRE?

Que faran una Xerrada/Debat sobre el tema de la Prostitució.
A càrrec de Maribel Álvarez
El divendres trenta d’abril a dos quarts de vuit del vespre.

I el Sopar temàtic de dones
El dissabte cinc de juny a dos quarts de deu del vespre.

Informació e inscripcions a la Seu de l’Associació de Veïns de Vista Alegre. Carrer Almeria s/n

Marisa, què organitza la VOCALIA DE DONES DE ROCAFONDA?

Moltes activitats, Nati. Estan adreçades a totes les dones de la ciutat que vulguin participar-hi.
Tots els dimarts de set de la tarda a nou del vespre.
Lloc: en el Centre Cívic del barri, carrer Poeta Punsola número quaranta set.

COMIAT

Així acabem aquest monogràfic sobre la prostitució. És un tema tan espès que, de totes les preguntes que ha regenerat, moltes deuen haver quedat sense resposta. Per això deixarem el programa obert...

Abans d’acabar, m’agradaria llegir-vos un poema que he trobat navegant per Internet...

SARAJINA

Tenies unes sabates amb alts talons,
grans arracades, tres mocadors i dues jaquetes,
per passejar-te tranquil•lament.
Tenies un jardí per als dies de festa,
un vestit, i l’ampla finestra oberta
per pentinar-te públicament.
Tenies l’amor dels homes i llur argent,
gran experiència, gran clientela,
sempre guanyada honestament.
Tenies més que les dones
que només tenen el Sagrament.
Francesc Parcerisas

La Lea, la Pilar Gonzàlez, la Cristina, la Mercè, la Nati, la Pili i, la que us parla, la Marisa, som les responsables del programa d’avui.
Agraïm la presència de la Maria Zaloña, col•laboradora en temes socials; l’Ana Garcia, de la Vocalia de Dones Laia l’Arquera, i també l’entrevista telefònica amb la Montse Niera.
En Carles, com sempre, ha controlat la realització del programa. Moltes gràcies, Carles!

I, recordeu, us esperem cada dilluns de 4 a 5 de la tarda en el 89.3 de la FM, el dial de Mataró Ràdio.

Som Dones Reporteres de Mataró.

En la sección de Opinions por nuestra amiga Nati

2010-04-04T09:52:00.000-07:00

En la sección de Opinions de hoy voy a aportar mi punto de vista sobre La importancia de la educación.

Vivimos en un mundo en el que debemos esforzarnos cada día por lograr una sociedad mejor. Este anhelo se expresa en una convivencia sana y un respeto mutuo, con una práctica de los valores sociales que no sea por casualidad...

Para este objetivo, coincido con todos aquellos que consideran indispensable una formación de la persona basada en su desarrollo humano. Ello se fundamenta en el principio de que el hombre es un ser capaz de ser mejor, para bienestar suyo y de los demás.

Aprender a vivir juntos, para estar en condiciones de participar y cooperar con nuestros semejantes. Aprender a ser, para poder desarrollarnos como personas y seres humanos conjuntamente con los demás.

No podemos dejar de reconocer el papel del maestro o la maestra en la
educación. Si bien es cierto que su rol viene cambiando en atención a las nuevas demandas de la sociedad del conocimiento, hay una característica que seguirá siendo vigente a pesar de todo. Me refiero a su rol inspirador... Aquella función de la persona educadora que tal vez alguna de ustedes, queridas oyentes, haya tenido la suerte de experimentar. Esas experiencias con las que nuestro maestro o maestra nos dio enseñanzas para la vida, que nos serán de utilidad para siempre, para emplearlas en lo que vendrá o para compartirlas. Me refiero a aquello que constituye una inspiración para intentar ser mejores, para estar preparadas, para ir desarrollando nuestras virtudes e ir corrigiendo nuestros errores. De esta forma, podremos ayudarnos y ayudar a los demás,

Otro aspecto que hace de la educación un tema prioritario es que brinda a las personas una mayor probabilidad de tomar una decisión acertada a la hora de elegir. Ello significa poder definir con mayor claridad sus intereses y, por ejemplo, escoger la política más conveniente entre las ofrecidas por diferentes candidatos. Si cada uno tenemos en cuenta nuestros intereses individuales, la política escogida será la que más convenga a la mayoría de intereses en común. Es decir, se elegirá la que más beneficie a la comunidad, y así se podrá fortalecer la democracia.

La falta de educación hace más fácil el engaño y permite mantener al pueblo oprimido por clases dirigentes corruptas. Ello causa graves consecuencias en el desarrollo económico y social de cualquier país, sin permitir que se dé un cambio estructural benéfico para todos.

El refrán: “El que no sabe es como el que no ve” ilustra otro de los aspectos importantes de la educación. Una persona educada cuenta con un buen criterio para protestar por una mala acción de los grupos dirigentes. Entonces, una comunidad con un mayor nivel de educación es una comunidad más organizada y mucho más solidaria, capaz de llevar las riendas de su destino. En resumidas cuentas, la formación no es más que una vía para fortalecer la democracia y asegurar un mayor bienestar común.

Gracias a la educación, también tenemos la capacidad de valorar correctamente el trabajo, tanto propio como de los demás.

Para terminar se puede decir que una persona educada podrá educar mucho mejor a sus hijos. En este caso me refiero a la educación que se recibe en el hogar.

En la sección de Opinions de hoy voy a aportar mi punto de vista sobre (COM QUE ÉS La importancia de la educación.
Vivimos en un mundo en el que debemos esforzarnos cada día por lograr una sociedad mejor. Este anhelo se expresa en una convivencia sana y un respeto mutuo, con una práctica de los valores sociales que no sea por casualidad...
Para este objetivo, coincido con todos aquellos que consideran indispensable una formación de la persona basada en su desarrollo humano. (PUNT I SEGUIT PER SEPARAR LES IDEES) Ello se fundamenta en el principio de que el hombre es un ser capaz de ser mejor, para bienestar suyo y de los demás.
Aprender a vivir juntos, para estar en condiciones de participar y cooperar con nuestros semejantes. (PUNT I SEGUIT PER SEPARAR LES IDEES) Aprender a ser, para poder desarrollarnos como personas y seres humanos conjuntamente con los demás. (ET

No podemos dejar de reconocer el papel del maestro o la maestra en la
educación. Si bien es cierto que su rol viene cambiando en atención a las nuevas demandas de la sociedad del conocimiento, hay una característica que seguirá siendo vigente a pesar de todo. (PUNT I SEGUIT PER SEPARAR LES IDEES) Me refiero a su rol inspirador... (PUNT I SEGUIT PER SEPARAR LES IDEES) Aquella función de la persona educadora que tal vez alguna de ustedes, queridas oyentes, haya tenido la suerte de experimentar (PER A UNA MILLOR COMPRENSIÓ DE LA FRASE I LA IDEA). Esas experiencias con las que nuestro maestro o maestra nos dio enseñanzas para la vida, que nos serán de utilidad para siempre, para emplearlas en lo que vendrá o para compartirlas. Me refiero a aquello que constituye una inspiración para intentar ser mejores, para estar preparadas, para ir desarrollando nuestras virtudes e ir corrigiendo nuestros errores. De esta forma, podremos ayudarnos y ayudar a los demás,

Otro aspecto que hace de la educación un tema prioritario es que brinda a las personas una mayor probabilidad de tomar una decisión acertada a la hora de elegir. Ello significa poder definir con mayor claridad sus intereses y, por ejemplo, escoger la política más conveniente entre las ofrecidas por diferentes candidatos ). Si cada uno tenemos en cuenta nuestros intereses individuales, la política escogida será la que más convenga a la mayoría de intereses en común. (PUNT I SEGUIT PER , se elegirá la que más beneficie a la comunidad, y así se podrá fortalecer la democracia .
La falta de educación hace más fácil el engaño y permite mantener al pueblo oprimido por clases dirigentes corruptas. Ello causa graves consecuencias en el desarrollo económico y social de cualquier país, sin permitir que se dé un cambio estructural benéfico para todos.
El refrán: “El que no sabe es como el que no ve” ilustra otro de los aspectos importantes de la educación. Una persona educada cuenta con un buen criterio para protestar por una mala acción de los grupos dirigentes. Ent En resumidas cuentas, la formación no es más que una vía para fortalecer la democracia y asegurar un mayor bienestar común.
Gracias a la educación, también tenemos la capacidad de valorar correctamente el trabajo, tanto propio como de los demás.

Para terminar se puede decir que una persona educada podrá educar mucho mejor a sus hijos. En este caso me refiero a la educación que se recibe en el hogar.

Bona tarda amics i amigues. El dia 8 de març vam celebrar la diada de la Dona Treballadora amb una gran participació en les diverses activitats

2010-03-20T11:40:00.001-07:00

Una tarda més de dilluns les Dones Reporteres comencem un nou programa d’“Amb veu de Dona”.

Bona tarda amics i amigues.
El dia 8 de març vam celebrar la diada de la Dona Treballadora amb una gran participació en les diverses activitats que es van portar a terme, malgrat el mal temps. Sense anar més lluny, nosaltres li vam dedicar un programa.
Però aquesta tarda volem parlar d’un tema que també ens preocupa. Es tracta dels continguts sexistes i discriminatoris que encara emeten els mitjans de comunicació, si ens ho mirem des d’una perspectiva de gènere.

La Pili ens aportarà una visió general i molt completa sobre com és representada la figura de la dona en la publicitat i la música. Començarem així amb la secció d’Opinions.

“La dona a través dels mitjans de comunicació”. Aquest és el títol de l’Apunt psicològic d’aquesta tarda. Com sempre, a càrrec de la Pilar González i la Paloma Azpilicueta del Centre de Psicologia de Mataró.

A la secció de Fem Xarxa la Cristina entrevistarà, via telefònica, l’Anna Morero, coordinadora de continguts de l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació.

Seguidament, la Lea entrevistarà la Carme Mayugo, llicenciada en Ciències de la Informació i especialitzada en Educació en Comunicació. Serà la Dona Singular d’aquesta tarda.

Per acabar, obrirem la secció Dones d’arreu, Dones arreu. La Mercè ens presentarà la italiana Arianna Mazzeo,sociòloga i assessora en Inclusió i Gènere. Exposarà via telefònica, una crònica sobre la construcció de la imatge de la dona a través dels mitjans de comunicació a Itàlia.

Bona tarda, Pili! Aquesta tarda la secció d’Opinions té un altre format. Explica’ns breument com l’has preparat... Escoltem-la atentament!

Avui, a la secció d’Opinions, us volem parlar de quina és la imatge que es dóna de les dones a través de la majoria de la publicitat i també de la música que existeixen en el mercat.

- Tall 1: 43" (cançó Claroscuro)
L’ús instrumental d’aquesta imatge ha reforçat els estereotips de gènere i per l’imaginari col•lectiu, en dèficit de valors (societat anònima), moltes accions de discriminació positiva s’han convertit per la gent del carrer en pràctiques d’intolerància i no acceptació de la diversitat.
Els mitjans de comunicació creen un públ ic consumidor, sobretot actualment amb els nous format de programes- escombraries, on la pròpia vida personal es ven en manera sensacionalista i les dones resulten un producte més del gran circ mediàtic.
No som molt content per cert que noies joves, adolescents creixin amb el mite de l’èxit amb tot el cost que això comporta, sense valors educatius, mirant la televisió, com exemples a imitar per accedir a la societat. Doncs a Itàlia sobretot s’haurien d’apagar les televisions.
Hauríem de fer a l’inversa, sintonitzar-nos amb les street-tv, les radio comunitàries, dels barris, fanzines , que on –line la majoria, son a Italia i en altres llocs ,l’expressió més autèntica dels valors de cooperació i de comunitat que veuen les dones al centre d’un projecte.
Són experiències pro actives i positives que fan cap a una manera de fer informació més que publicitat, i que veuen la comunitat al centre, on les dones entre altres són protagonistes de un projecte comunitari i amb valors.
Esperem de poder fer una altra intervenció on finalment parlar del dret a fer informació a Itàlia sigui una realitat construïda també per les dones i per les persones. On el dret a la diversitat sigui normalitzat i institucionalitzat tal com hauria de ser per una societat que es digui democràtica.

Hola! Bona tarda, Ángeles! Quins dies de fred i neu, oi?

Per cert, què hem de dir del CENTRE D’INFORMACIÓ I RECURSOS PER LES DONES?

Recordar a les nostres oients que cada trimestre presenta noves activitats amb tertúlies, xerrades i tallers molt interessants. Més informació i inscripcions en el Centre d’Informació i Recursos de les Dones, carrer Blai Parera, número 6. Telèfon: 93 702 28 12

, explica a les nostres oients els tallers de la VOCALIA DEL PLA D’EN BOET.

Ara mateix.
Taller d’Arteràpia tots els dimecres, de vuit a dos quarts de deu de la nit.

Un altre és el d’Iniciació a la informàtica, a càrrec de la nostra companya Encarna Siles. Tots els dimarts, de les dues a les sis de la tarda, fins al 30 de març.

I a LA VOCALIA DE DONES LAIA L’ARQUERA fan xerrades, tallers, teatre, sortides... etcètera.
Per a més informació i inscripcions, aneu a la seu de la Vocalia de Dones del Pla d’en Boet. Carrer Juan Sebastián Elcano, número 6. Telèfon: 93 757 76 52.

, i LA VOCALIA DE DONES DE ROCAFONDA?

Fan un taller sobre el Coneixement de la Cultura Catalana, a través de les danses i la música.
Tots els dimarts fins el 23 de març, de set a dos quarts de nou de la tarda, en el Centre Cívic.

Durant tot l’any, organitza activitats adreçades a les dones de tota la ciutat, cada dimarts de set a nou del vespre.

El Centre Jove organitza tallers de música, trobades... etcètera, tot per al jovent.
Per a més informació i inscripcions, en el Centre Cívic de Rocafonda. Carrer, Poeta Punsola, número 47.

Amb l’Agenda donem per acabat el programa d’aquesta tarda, dedicat a la dona a través dels mitjans de comunicació. Esperem que us hagi agradat tant com a nosaltres preparar-lo.

Hem estat a l’estudi: la Pili, la Cristina, la Lea, la Mercè, l’Àngeles i, la que us parla, la Marisa, la nostra
col•laboradora Pilar González del Centre de psicologia de Mataró i l’Encarna
Agraïm la participació de l’Anna Morero, coordinadora de l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, la Carme Mayugo, especialitzada en Educació en Comunicació, i la italiana Arianna Mazzeo, sociòloga i assesora en Inclusió i Gènere.

I al Carles per donar-nos un cop de mà portant el control tècnic, està clar!

Moltes gràcies per escoltar-nos. Us esperem, com sempre, el proper dilluns en el dial 89.3 de la FM, a Mataró Ràdio.

Som Dones Reporteres de Mataró.

I a LA VOCALIA DE DONES LAIA L’ARQUERA fan xerrades, tallers, teatre, sortides... etcètera.
Per a més informació i inscripcions, aneu a la seu de la Vocalia de Dones del Pla d’en Boet. Carrer Juan Sebastián Elcano, número 6. Telèfon: 93 757 76 52.

, i LA VOCALIA DE DONES DE ROCAFONDA?

Fan un taller sobre el Coneixement de la Cultura Catalana, a través de les danses i la música.
Tots els dimarts fins el 23 de març, de set a dos quarts de nou de la tarda, en el Centre Cívic.

Durant tot l’any, organitza activitats adreçades a les dones de tota la ciutat, cada dimarts de set a nou del vespre.

El Centre Jove organitza tallers de música, trobades... etcètera, tot per al jovent.
Per a més informació i inscripcions, en el Centre Cívic de Rocafonda. Carrer, Poeta Punsola, número 47.

Amb l’Agenda donem per acabat el programa d’aquesta tarda, dedicat a la dona a través dels mitjans de comunicació. Esperem que us hagi agradat tant com a nosaltres preparar-lo.

Hem estat a l’estudi: la Pili, la Cristina, la Lea, la Mercè, l’Àngeles i, la que us parla, la Marisa, la nostra
col•laboradora Pilar González del Centre de psicologia de Mataró i l’Encarna
Agraïm la participació de l’Anna Morero, coordinadora de l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, la Carme Mayugo, especialitzada en Educació en Comunicació, i la italiana Arianna Mazzeo, sociòloga i assesora en Inclusió i Gènere.

I al Carles per donar-nos un cop de mà portant el control tècnic, està clar!

Moltes gràcies per escoltar-nos. Us esperem, com sempre, el proper dilluns en el dial 89.3 de la FM, a Mataró Ràdio.

Som Dones Reporteres de Mataró.

tutorial amb veu de dona

2010-03-12T09:13:00.000-08:00

Hola sóc la Eleonora.

aquest és el tutorial. Un montage per reflexionar sobre els recursos que utilizeu per realitzar Amb veu de dona. Espero que sigui util.

El 1977, el 8 de març va ser oficialitzat com a Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona

2010-03-01T12:17:00.000-08:00

Una tarda més de dilluns, Dones reporteres, com sempre, comencem un nou programa d’“Amb veu de Dona”

Bona tarda amics i amigues.
El dilluns 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Amb motiu d’aquesta Diada, hem volgut dedicar el nostre programa a aquest esdeveniment. Per fer-ho, hem trencat el format que us tenim acostumades. Serà un programa especial on parlarem de les nostres àvies, les nostres mares i les nostres nétes. Dit d’una altra manera: del Rol de les Dones en el segle vint-i-u.

Bona tarda, Marisa!

El programa d’avui potser és d’aquells que més ens surt de dins... Com has enfocat la secció d’Opinions? Desprès d’aquests segons musicals, en endinsarem amb la Marisa en la història del 8 de març.

L'any 1945 les Nacions Unides van adherir-se al primer acord internacional que defensava la igualtat de sexes com a dret fonamental i indiscutible i trenta anys més tard, el 1975, va ser declarat "Any Internacional de la Dona".

El 1977, el 8 de març va ser oficialitzat com a Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional amb l'objectiu d'eliminar tota mena de discriminació contra les dones i els seus drets, per posar en relleu la igualtat entre els gèneres, i promoure el desenvolupament i la pau. En l'actualitat, aquesta celebració encara està prohibida en alguns països.

Lamentablement, encara avui, les dones continuen patint a tot el món situacions molt pitjors i molt més vexants que les que poden arribar a patir els homes.

Per tot això jo dic: Gràcies a totes aquestes dones que es van atrevir a sortir de casa, a creure que podien fer molt més que cuinar i netejar, a totes aquelles que van entrar a la Universitat per obrir-nos les portes a les que veníem al darrera.

Gràcies a totes les que van decidir divorciar-se quan tota la societat els deia que feien malament.

A les que es van enfrontar fora i dins de casa seva amb intolerants i tot i així van decidir seguir endavant.

A aquelles que van decidir perseguir els seus somnis, malgrat les crítiques i les pressions.

Gràcies a les nostres àvies i mares coratge que van resistir, treballant de sol a sol als camps i els tallers de confecció.

I gràcies a tots aquests homes que reconeixen la lluita de la dona pel que és, una lluita pels drets.

Seguim en el programa especial que des d’“Amb veu de dona” hem preparat per a tots i totes vosaltres, com sempre a la sintonia de Mataró Ràdio. Com ja aneu veient, avui l’estem dedicant a la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. La Marisa ens ha explicat els orígens del 8 de març i ens ha acostat a les dones que el van patir...

En memòria d’aquestes dones, aquesta tarda hem preparat una tertúlia que serà conduïda per la Pili. Bona tarda,

Pili, explica’ns breument com serà l’enfocament d’aquesta secció

I com és que t’has decidit per la tertúlia?

No us farem esperar més. De seguida la Pili, ens presentarà les contertulianes que l’acompanyen. Hi veig cares molt conegudes del programa...

[Pili presenta el tema, parlant d’ahir, avui i demà. Començant per l’ahir, sentim el primer anunci]

[Pili presenta les contertúlies. En acabat, escolten l’anunci del Norit]

A micròfon tancat estàvem parlant amb l’Àngels perquè aquest és el seu primer programa com a Dona Reportera. Bona tarda, estàs més tranquil•la?, Ja veuràs com aniràs agafant confiança...

Àngels, què podem veure en el CENTRE D’INFORMACIÓ I RECURSOS PER A LES DONES?

L’exposició: “Les paraules i les imatges transmeten valors”
Del 22 de febrer al 12 de març. De dilluns a dijous, de nou a una del migdia, i de quatre a set de la tarda. Divendres de nou a una.

Més informació i inscripcions al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones, carrer Blai Parera, 6.
Telèfon: 93 702 2812

Marisa, parlem ara del Programa d’activitats del 8 de març...

Es clar que sí! Perquè no podem faltar a la Lectura del manifest institucional del Dia de la Dona treballadora.
Té lloc davant de l’Ajuntament el 8 de març, a les dotze del migdia.

I a les set de la tarda, les diverses vocalies de dones de la ciutat, juntament amb el col•lectiu de “Mujeres de Matagalpa”, organitzen una Acció teatral al carrer. Tindrà lloc a la Plaça Santa Anna.

Què organitza la VOCALIA DE DONES DE ROCAFONDA, Àngels?

Per a la Commemoració del 8 de març estan previstos diferents actes i un sopar de dones en el Centre Cívic de Rocafonda.

El Centre Jove organitza el passi d’un Curtmetratge titulat “Un mundo feliz” i un debat sobre el significat del 8 de març abans i ara. El divendres 5 de març a les sis de la tarda.

Per a més informació, en el Centre Cívic de Rocafonda. Carrer Poeta Punsola, 47.

La resta de programació sobre la Diada Internacionals de la Dona Treballadora es recull en un tríptic que reparteix l’Ajuntament de Mataró per la ciutat.

I està ben farcit d’activitats, oi Àngels?) La VOCALIA DE DONES DE VISTA ALEGRE...

... hi contribueix amb l’organització de la Caminada Solidària sota el lema “Mataró amb Haití”. La sortida és el 7 de març a dos quarts de nou des de el Parc Central Vell. Si voleu més informació i per a les inscripcions, truqueu al telèfon: 666 489 897 i pregunteu per en Manuel Rodríguez.

I fins aquí tot el que ha donat de sí el programa d’avui. Esperem que us hagi agradat aquest especial dedicat al rol de les dones en el segle vint-i-u.

Hem fet el programa: la Marisa, la Fina, la Pili, l’Àngels i la que us parla, la Marisa. Agraïm la presència de la Paloma Azpilicueta, la Carme Xena, i la Pilar Falcón. Juntament amb les nostres companyes Touraya i Rosi, han participat a la tertúlia.

Carles, moltes gràcies per ser amb nosaltres... al control tècnic!

I gràcies a tots i totes vosaltres per escoltar-nos en el 89.3 de la FM. Mataró Ràdio!

Som Dones Reporteres de Mataró.

Lloc: a l’Espai Sociocultural Pla d’en Boet (passatge dels Comtes Mir i Borrell, 34) Organitza: Vocalia de Dones del Pla d’en Boet

2010-03-01T11:58:00.000-08:00

Exposició: “Simone de Beauvoir,
feminista i escriptora”
De dilluns 23 de febrer a divendres 13 de març
Recorregut per la vida i l’obra de la filòsofa i escriptora
Simone de Beauvoir, una de les intel·lectuals més visibles
i influents del segle XX.
Lloc: Centre d’ Informació i Recursos per a les Dones
(c. de Blai Parera, 6)
Horari : de dilluns a dijous, de 9 a 13 h i de 16 a 19 h.
Divendres de 9 a 13 h
Organitza: Ajuntament de Mataró
Projecció del documental
“Conciliación”
Dimecres 4 de març, a les 20 h
En acabar, debat i taula rodona a càrrec de les sociòlogues
Rosa M. Díaz, M.Victoria Cruz i Laura Díaz.
S’abordarà el tema de la conciliació de la vida laboral i la
personal.
Lloc: a l’Espai Sociocultural Pla d’en Boet
(passatge dels Comtes Mir i Borrell, 34)
Organitza: Vocalia de Dones del Pla d’en Boet
Lectura del Manifest Institucional
Divendres, 6 de març
Davant de l’Ajuntament, a les 12 h
Exposició: “La mediterrània
que ens uneix”
De divendres 6 a dijous 2 d’abril
Exposició col·lectiva d’artistes d’Algèria i Mataró que ens
apropen diferents visions de la vida i l’art. Dotze dones, dotze
mirades sobre un mateix espai creatiu.
Participen: Djezia Cherrih, Valentina Pavloskaia, Djahia Houadef,
Yasmina Saadoun, Yamina Gouichiche, Farida Sellal,
Marta Duran, Maria Pretel, Nefer Rovira, Eugenia Mugnani,
Marisa Blasco, Marga Riera.
Inauguració: divendres 6 de març, a les 18 h
A càrrec de l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron i Espinar.
• Amb la presentació de la regidora de Joventut i Dona, Ana M.
Barrera i la participació de les autores.
• Projecció del documental de Farida Sellal “L’Imzad, una història
de dones”
• Poemes a càrrec de l’associació Taghrast- Espai Amazic i de
Manuel Patricio
Lloc: a la Nau Gaudí (c. de la Cooperativa, 47)
Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 17 a 22 h.
Dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 20 h.
Organitza: Ajuntament de Mataró
“DÓNA-li empenta!”
Divendres 6 de març, a les 20.30 h
Taula rodona i presentació del llibre “Los peces de Liz” de
Laura Sánchez. A càrrec de l’autora.
El llibre, de literatura eròtica, tracta dels rols de dones i homes
en les relacions sexuals.
Lloc: a la Seu de l’Associació de Veïns de Vista Alegre
(carrer d’Almeria, s/n)
Organitza: Vocalia de Dones de Vista Alegre
Dia Internacional
de les Dones
PROGRAMA
Taula rodona “Dones regidores
a Mataró, 1979-2007”
Dissabte 7 de març, a les 19 h
Presentació del treball “Dones regidores a Mataró, 1979-
2003” a càrrec de Pilar González-Agápito amb la participació
de les regidores entrevistades.
Modera: Teresa Carreras, periodista
Lloc: a la Nau Gaudí (c. de la Cooperativa, 47)
Organitza: Ajuntament de Mataró
Sopar de dones
Dissabte 7 de març, a les 21.30 h
Sopar de les diferents entitat de dones de la ciutat. Per
participar cal que us adreceu a les Vocalies de dones dels
vostres barris per fer la reserva.
Lloc: Seu de l’Associació cultural l’Harmonia
(carrer de l’Energia, 6)
Organitzen: Vocalia de dones del Pla d’en Boet, Vocalia de dones
de Rocafonda i Vocalia de dones de Vista Alegre

No he fet mai de castellera, però m’encanta veure’ls actuar! T’agraden a tu també? Què en destacaries del món casteller?

2010-02-01T23:43:00.000-08:00

Una tarda més de dilluns a les quatre (I UNS MINUTS MÉS) les Dones Reporteres comencem un nou programa de “Amb veu de Dona”.

Bona tarda a tothom. Estem a les portes del Carnaval i molta gent, sobretot el jovent, ja està pensant en la disfressa que durà. Si la compren, la lloguen o simplement se la fan ells mateixos. Si aniran sols, amb amics o en grup… Però avui no parlarem ni del Carnaval ni de disfresses ni de compres. Això... deixem-ho per un altre programa.

El tema que ens ocupa en primer lloc ens el porta la Fina a la secció d’Opinions. Ens farà un resum dels esdeveniments resultants del terratrèmol d’Haití.

Heu participat alguna vegada a fer castells? Us agradaria? O preferiu ser espectadores i gaudir de la festa? No us perdeu l’entrevista que farà la Pili a una castellera, dins de la secció de Fem Xarxa.

Cultura i Dones i Memòria Històrica, dues seccions que avui es fusionen per presentar un tema original, fruit d’un estudi força complex. Es tracta dels carrers de Mataró amb nom de dones. En aquest cas, de dones anònimes relacionades amb el món del tèxtil. Ens ho explicaran la Pili, la Touraya, l’Encarna i la Rosi.

Per acabar, la Fina entrevistarà la Lola Cases, mestra i poetessa infantil...Una dona molt activa.
Això serà a la secció de Dones Singulars!

Bona tarda, Fina! . Ja fa dies que no parem de veure imatges a les televisions de la catàstrofe d’Haití... i molt em sembla que no deixen indiferent a ningú... oi? Comencem la secció d’Opinions!

El dimarts 12 de gener de 2010, es produí un terratrèmol de magnitud 7,3 en l'escala de Ricter, a menys de 10 quilòmetres de profunditat, una sacsejada més forta i devastadora que la bomba d’Hiroshima. Es va estimar que seguiren més de quaranta rèpliques. Amb tot plegat s’enfonsaren el 70% de les edificacions i sembla que hi va haver més de 200.000 morts. Això és tant com dues vegades Mataró.

Però la magnitud d’aquesta tragèdia no s'entén sense la extrema fragilitat de la població haitiana. Físicament, per la precarietat de la seva arquitectura.

Econòmicament, por la falta de recursos para invertir en prevenció de desastres naturals.

Socialment, per la falta d’organitzacions civils preparades pera organitzar l’ajuda.

Institucionalment, per la seva falta de capacitat del govern, generada durant decennis de corrupció i falta d'atenció al bé comú.

Tots aquests factors han multiplicat l'amenaça i han fet que el risc es faci realitat en forma de catàstrofe irreparable per a centenars de milers de haitianes i haitians.

Des de la nostra societat, gairebé no podem imaginar el que suposa ser haitià –home o dona– el 2010.

Perquè ja des de molt abans del devastador sisme, Haití era incapaç de protegir eficaçment els drets humans, i en especial els de les dones i de les nenes.

Diverses organitzacions internacionals no governamentals havien presentat temps enrere una exhaustiva i detallada informació que posava de manifest les violacions sexuals i altres tipus de violència contra les dones haitianes com una forma de represàlies, intimidació, terror i degradació d’elles.

En la gran majoria dels casos, va quedar demostrat que els abusos sexuals van ser comesos per agents de l'Exèrcit i la policia i els seus auxiliars civils armats amb l'autorització o la tolerància del règim il•legal.

Les violacions sexuals van ser el resultat d'una repressió amb fins polítics. La intenció dels responsables va ser de destruir qualsevol moviment democràtic a través del terror creat per aquesta sèrie de crims sexuals.

Tot plegat fa pensar que si ara no s'actua amb rapidesa, mentre encara continua l'arribada d’ajuda humanitària, és probable que la situació només pugui a anar a pitjor.

El caos actual que regna a Haití i la fragilitat cada vegada més gran de dones i criatures creen el caldo de cultiu perfecte perquè abusos contra els drets humans i delictes sexuals passin desapercebuts i quedin impunes.

Per això, protegir els grups vulnerables de la violència sexual és tan important ara mateix com proporcionar ajuda humanitària. No ho oblidem.

Bona tarda, Pili!

No he fet mai de castellera, però m’encanta veure’ls actuar! T’agraden a tu també? Què en destacaries del món casteller?

Són un exemple claríssim de la feina en equip. Aquestes ganes de sempre pujar més amunt.... i fer pinya per aconseguir-ho... Però, qui millor per explicar-ho que la persona que tenim al costat de la Pili. Ara entrem a... Fem Xarxa!

Entrevista a la castellera
Bona tarda, Touraya, Encarna, Rosi i Pili

Potser mai havíem estat tantes per fer una secció!... Carrers amb nom de dones... No marxeu, promet ser molt interessant. Comencem amb aquesta fusió de les seccions Cultura i Dones i Memòria històrica!

CARRERS AMB NOM DE DONA

Els noms dels carrers de la nostra ciutat són aprovats en el Ple Municipal de l’Ajuntament de la nostra Ciutat per una comissió anomenada “Comissió del Nomenclàtor”.

Quina és la funció d’aquesta comissió?
Aquesta comissió va ser constituïda a l’any 1979, amb la recuperació dels Ajuntaments Democràtics amb la voluntat de facilitar la participació ciutadana,
Aquesta comissió que és consultiva se li va encarregar recuperar i normalitzar el carrerer municipal, alterat per la dictadura franquista.

Aquesta comissió, encara vigent actualment, està formada per representants dels grups politics amb representació municipal , ciutadans coneixedors de l’onomàstica de Mataró, i del seu patrimoni històric,també tècnics municipals,presideix aquesta comissió el regidor o regidora que té atribuïdes les competències de Cultura

Els criteris en que treballa la Comissió del Nomenclàtor alhora de proposar nous noms són:

-Preeminència de la toponímia local
-Vinculació del nomenclàtor mataroní a la realitat cultural,històrica , social i política de la ciutat
-Agrupació dels noms per temàtiques i sectors, sempre que sigui factible i convenient
-Dedicatòries individuals ofertes, sempre, a persones difuntes
-Fer incidència en la seva vessat didàctica,

i altres més tècniques com:

Retolació correcta en català
Establiment d’un disseny únic, així com un codi numèric únic

L’historiador Ramon Salicrú i Puig, ha recollit en un llibre el nomenclàtor històric de la nostra ciutat on els mataronins i les mataronines podem saber per que el nostre carrer té aquell nom, qui és el personatge a qui el varen dedicar,etc...

Tal i com diu ell mateix en d’introducció,

“el llibre pretén donar a conèixer l’origen del nom dels carrers i places”

“Els noms dels carrers d’uns població estan lligats a la seva pròpia realitat històrica. En ocasions deriva del topònim o nom del lloc més genuí, recollits o transmesos de generació en generació fins els nostres dies”

“En altres ocasions fan referència al nom del seus primers habitants, als promotors urbanístics de la zona.... on es va obrir la nova via.
També és dediquen sovint a sants propis del país.
O porten nom dels polítics locals.
O personatges que excel•liren en la seva professió”

Nosaltres hem volgut destacar els carrers de la nostra ciutat que porten nom de dona

En farem quatre associacions o grups

Un primer que agrupa noms d’oficis
Un altre que anomenem dones de lletres: pedagogues, escriptores...
Un tercer evocant mare de Deu o santes
I finalment un calaix de sastre on hi podem trobar: una política, una reina, propietària, etc....

Voldríem donar a conèixer algunes d’aquestes dones

Començarem avui pel primer grup;

A la nostra ciutat moltes dones han treballat al llarg de la seva vida a la Fàbrica. El Ple de l’Ajuntament a l’Octubre de l’any 2000 , a proposta de la Comissió del Nomenclàtor, va aprovar el noms dels carrers dels oficis relacionats amb el tèxtil. D’aquesta manera es va voler retre homenatge aquestes dones que d’una manera anònima varen dedicar part de la seva vida a aquesta feina.

Aquests carrers es troben situats en un polígon industrial. El del Pla d’en Boet. Prop de la carretera de Barcelona

Entre aquests oficis hi trobem

Carrer de la Teixidora:

Les teixidores eren aquelles operaries del ram tèxtil que s’encarregaven dels telers rodons,”estàndards” de mitges i mitjons i Màquines de puny o sigui màquines de mitjà i petit diàmetre

Carrer de la Bobinadora:

Les bobinadores eren les operaries del tèxtil que feien bobines o bitlles,amb fil procedent d’altres formes d’enrotllament- com madeixes, fusades, - o que passaven el fil a d’altres tipus de bitlles de diferent mida

Carrer de la Cosidora:

La feina de les cosidores consistia bàsicament a posar pedaços i tira o fer vores.

Carrer de la Resseguidora.

Les resseguidores eren les operaries que repassaven acuradament les peces per arranjar els defectes o tares i, d’aquesta manera estalviar el major nombre possible de saldos en la producció.

Carrer de la Repuntadora:

Les repuntadores eren les que feien funcionar les màquines de repuntar –també anomenada “plana”que fa el cosit amb capsula i bobina.

Carrer de la Remallaire:

Les remallaires feien funcionar les màquines que és feia servir per tancar la puntera del mitjó o de la mitja- una de les activitats tradicionalment desenvolupada –i sovint en el propi domicili– per dones treballadores del ram tèxtil

Carrer de l’Overlocaire.

Les overlocaires eren les operaries del gènere de punt que treballaven amb la màquina coneguda a Catalunya com a overloc , i que en un mateixa operació tallava i tancava el gènere que s’havia de cosir.

Aquest són els noms dels carrers que recullen els oficis dedicats al tèxtil i exercit la majoria d’ells per dones.

Hola de nou Fina! Què és el que més caracteritza la nostra convidada d’avui a Dones singulars?

De seguida, tots i totes podrem conèixer més a fons una dona realment impressionant. Música, Carles, que així ja ens anirem posant en situació... amb la nostra dona singular d’avui!

Aquesta tarda us vull presentar una persona ben coneguda per molts de nosaltres. És la Lola Casas, mestra de la escola Cami del Mig. Compagina la seva feina de mestra amb la d’escriptora. “Sóc una mestra que fa poemes” –diu– i, a més, fa articles, cursos i conferències sobre literatura i cinema, que són dues de les seves grans afeccions.

–Com estem Lola?
–En primer lloc m’agradaria que ens expliquessis com va ser que

presència de la . Lola Cases.

Carles, també volem agrair-te la teva feina al control tècnic, està clar!

Som Dones Reporteres de Mataró!

Bona tarda

Som Dones Reporteres de Mataró.

2010-01-18T11:40:00.000-08:00

PROGRAMA DIA 18 GENER 2010

Una tarda més de dilluns les Dones Reporteres comencem un nou programa d’Amb veu de Dona.

Molt bona tarda a tothom!!!
Comencem de nou desprès de les Festes de Nadal... Però no és ben bé així... Aquestes dues primeres setmanes () un grup de Dones Reporteres emetia el primer programa de l’any 2010. Era un programa amb un caire especial... (Entre altres coses, van entrevistar una companya (de la primera època de Dones Reporteres. De seguida que ha tornat de l’estada a Nicaragua, la Cristina que ha volgut reincorporar-se al grup.

Hola Cristina! T’he vist molt animada a tornar amb nosaltres. Com és? Ens (trobaves a faltar? (Ja deus saber que estem molt contentes de tenir-te entre nosaltres. Benvinguda de nou!

Any nou, promeses de millora per a la dècada que comença... però, malauradament, la violència de gènere sempre és notícia. Recordem el cas de l’Hospitalet a principis de mes. Aquest és el tema que ha preparat la Cristina a la secció d’Opinions.

A continuació tindrem el testimoni d’una dona maltractada per la seva parella. Serà la secció de Dones Singulars.

Voleu anar al teatre? No us perdeu l’entrevista que farà la Pili a la Maria Dolors Cadena i la Montse Álvarez del col•lectiu EPMA. Avui són les protagonistes de (Fem Xarxa.

L’Ángeles és la nostra especialista en trobar dones amb una gran riquesa històrica. Aquesta vegada ens presentarà la Concha Palencia, de 93 anys. Que quina secció és? Història de Dones és lar!

Bona tarda, Cristina! Violència masclista, el teu primer treball desprès de 18 mesos a Nicaragua... quin tema de tornada! Oi? A veure què ens aportes sobre aquesta qüestió encara tan difícil d’eradicar de la nostra societat. Comença la secció d’Opinions!
OPINIONS Cristina

Bona tarda, Mercè! Tens un tema preparat sobre una dona maltractada. Segur que els agradarà escoltar-lo a les nostres oients. És l’hora de Dones singulars!

Hola! Bona tarda, Pili! . A tu t’agrada el teatre? Jo crec que hi ha molt poca gent que no li agradi. Però tens al costat unes persones que el viuen amb passió... (AIXÍ) Obrim el teló a la secció de Fem Xarxa!

Pili

Aiii Ángeles... tu i les teves dones...! Què puc dir que no t’hagi dit altres vegades? Doncs... que són encantadores i no em cansaré de dir-ho. Ja els pots donar les gràcies en nom de totes! Ens omple d’orgull donar-les a conèixer a Història de Dones, l’apartat mensual de la nostra secció Memòria Històrica. (
Ángeles

- Hola Nati, com estàs?
- Molt bé!
- Has participat en alguna activitat de les que organitza el Centre de Informació i Recursos de la Dona?
- Doncs si, ara ja fa temps i em va agradar molt. S’aprenen moltes coses.
- Et sembla que expliquem a les nostres oients què tenen preparat per a la nova temporada?
- És clar que sí!

Escolteu... Faran el taller “Intel•ligència emocional I: comunicació, com entendre’ns millor”
Tots els dimecres, del 3 de febrer al 3 de març, de dos quarts d’onze a dos quarts d’una

Un altre taller és el titulat “L’edat de la saviesa. Envellir en femení” Tots els dijous, del 4 de febrer al 8 d’abril, de les quatre a dos quarts de sis de la tarda

Informació i inscripció al Centre d’Informació i Recursos per les Dones, carrer Blai Parera , 6. Telèfon: 93 702 28 12.

Però tenim més informacions de les entitats de la ciutat... El trimestre es prepara animadet, oi? (

Taller d’arteràpia, (uii! que maco ha de ser això!)
Tots els dimecres, de vuit a dos quarts de deu del vespre .

Taller d’iniciació a la informàtica
Els dimarts, de dues a sis de la tarda.

Informació i inscripció: de dilluns a dijous, de sis a vuit del vespre, a la seu de la Vocalia de Dones del Pla d’en Boet. Carrer, Juan Sebastian Elcano, 6

Ensenyaran “Com decorar una taula amb motius florals i altres” el dia 28 de gener, a dos quarts de vuit del vespre.

Informació i inscripció a la seu de la Vocalia, carrer Almeria sense número.

Dins l’espai “Tallers compartits” es durà a terme la segona secció sobre Teràpies alternatives. El dimarts 19 de gener, de set a nou del vespre. Al Centre Cívic de Rocafonda, carrer Poeta Punsola, 47

Hem arribat al final del programa i ens ho hem passat molt bé, oi noies? . Però el que realment ens interessa és... que a vosaltres us hagi agradat tant... com a nosaltres preparar-lo.

Hem estat en l’estudi: la Cristina, l’Ángeles, la Pili, la Mercè, la Nati i la que us parla, la Marisa. Agraïm la presència de la Maria Dolors Cadena, la Montse Álvarez i la......
I, sobretot, la col•laboració i el saber fer d’en Carles en el control tècnic!!!

A vosaltres us esperem, com sempre, cada dilluns a la tarda en el Mataró Ràdio.

Som Dones Reporteres de Mataró.

El sábado con las amigas del Radio

2009-12-21T11:41:00.000-08:00

El sábado con las amigas del Radio

El dia 25 de novembre celebrem el dia internacional contra la violència de gènere

2009-11-24T22:19:00.000-08:00

Tornem a ser aquí un dilluns més i a les quatre i, (MINUTS DE MÉS) de la tarda, les Dones reporteres comencem un nou programa d’Amb veu de Dona.

Molt bona tarda a tothom
En programes anteriors, vam parlar de l’educació i del càncer de mama. I el dia 25 de novembre celebrem el dia internacional contra la violència de gènere. Es per això que hem volgut dedicar el programa d’avui a aquest tema, més concretament a la violència contra les dones.

Primer serà la Tuoraya. Ens ha preparat un escrit on explica què s’entén per violència de gènere. Això serà a la secció d’Opinions.

La Paloma Azpilicueta del Centre de Psicologia de Mataró ens explicarà les actituds que té la dona davant d’una situació de violència de gènere. Serà l’Apunt psicològic d’aquesta tarda.

Avui no farem ni Dones Singulars ni Fem Xarxa sinó tot el contrari... No us espanteu! Hi haurà un espai especial dividit en dos apartats. Cada un constarà d’una entrevista. En la primera, la Pili ens presentarà l’Assumpta ....................., caporal dels mossos d’esquadra.

Abans de donar pas a la segona entrevista, escoltarem el treball que han preparat la Marisa i l’Encarna a la secció de Memòria Històrica. Ens faran recordar les famoses cartes adreçades a l’Elena Francis.

Continuarem amb la segona entrevista que hem promès. En aquest cas, la nostra companya Rosi conversarà amb la psicòloga Meritxell Puyané.

Acabarem amb la secció Cultura i Dones. Serà la Pili, de nou, qui ens parlarà de l’escriptora Pietat Estany, autora del llibre “Estimades amigues”.

Bona tarda, Tuoraya! . Com està el nen? . El que no saben les nostres oients és que has tingut un nen preciós i per això no sentien la teva veu des de fa mesos. Però ja estàs aquí de nou i avui ens parlaràs de la violència de gènere. Estimades oients, comencem com sempre amb la secció d’Opinions!
con todo mi cariño para todas Encarna

- Què creieu que fa que hi hagi més dones a Maresme Oncològic?

2009-11-18T03:06:00.001-08:00

Avui, a l’espai de Fem xarxa, parlarem, en primer lloc, amb les fundadores de Maresme Oncològic, l’Esperança i la Teresa Benet. Unes dones amb coratge i força. Dediquen moltes hores del seu temps a fer que les persones que pateixen càncer tinguin un suport. Elles ens parlaran de la tasca que fan des de l’associació de Maresme Oncològic per lluitar contra les conseqüències d’aquesta malaltia.

Hola a totes dues! (RESPONEN) Gràcies per acompanyar-nos Esperança i Teresa.

- Quan es va fundar l’associació de Maresme Oncològic i per què?

- Quins serveis oferiu a les persones que acudeixen a l’associació?

- Les dones afectades, com arriben a vosaltres? En quins moments es posen amb contacte amb l’associació?

- Què creieu que fa que hi hagi més dones a Maresme Oncològic?

- Com doneu conèixer la vostra entitat?

- Sou moltes persones associades? Quantes i com funciona per inscriure’s?

- A part de les quotes dels socis i les sòcies, rebeu alguna ajuda de l’administració?

- Segur que hi ha persones que ens escolten i estan interessades a saber on han d’adreçar-se en cas de necessitar l’ajuda de l’associació de Maresme Oncològic?

Segurament que ens hem deixat moltes coses per dir... Però esperem que, en una altra ocasió, ho puguem fer. Esperança i Teresa, moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres! Fins la propera. (ELLES S’ACOMIADEN)

Entrevistarem a la nostra companya i amiga Lea Cornellana. Ens explicarà en primera persona la seva experiència amb el càncer de mama

2009-11-09T11:12:00.000-08:00

Després, a la secció Fem Xarxa, tindrem dues entrevistes. La Pili ens presentarà a les germanes Benet, fundadores de l’associació de Maresme Oncològic.
La segona entrevista anirà a càrrec de la nostra companya Lea. La farà a la Montserrat Zanuy, doctora oncòloga de l’Hospital de Mataró.

A la secció Memòria històrica, l’Ángeles, tal com ens té acostumades, ens portarà l’espai Història de Dones. Avui parlarà de la Carme Quirosa. Es tracta d’una dona encantadora de setanta vuit anys, que ens explicarà les seves vivències amb els maquis.

La Mercè entrevistarà a la nostra companya i amiga Lea Cornellana. Ens explicarà en primera persona la seva experiència amb el càncer de mama. Serà a la secció de Dones Singulars.

Acabarà la Nati amb la secció Cultura i Dones. Ens farà un breu resum de la gran poetessa Maria-Mercè Marçal.

Amb veu de dona 2008-09

2009-11-01T11:23:00.000-08:00

Aquí teniu un petit resum del que hem fet les dones reporteres aquest darrer curs 2008-09. Esperem que us agradi!

Amb Veu de Dona 2008-09

View more presentations from donesreporteres.

Bona tarda. Homes, dones… A tots els que ens escolteu. Als que coneixeu la nostra sintonia. I també als que entreu per primera vegada, al dial 89.3FM,

2009-10-26T12:37:00.000-07:00

Som dilluns. I, a les 4 i (MINUTS DE MÉS) de la tarda, comencem un nou programa de “Amb veu de dona”.

Bona tarda. Homes, dones… A tots els que ens escolteu. Als que coneixeu la nostra sintonia. I també als que entreu per primera vegada, al dial 89.3FM, de Mataró Ràdio. Benvinguts!

El tema de la educació sempre serà vigent. Teano, la dona de Pitàgores, al segle sis abans de Crist, i Hipàtia, del segle quatre de la nostra era, són les primeres especialistes matemàtiques que van crear escola. Unes dones valentes que, davant d’una societat d’homes, van professar l’ensenyança a homes i dones per igual.

Però tornem a l’any 2009. El que ens preocupa actualment és l’aprenentatge al llarg de tota la vida. El 25 de setembre d’enguany es va inaugurar el Centre de Formació de les Tres Roques de Mataró. Tot plegat, ens ha motivat a preparar un programa monotemàtic sobre la formació de les dones.

PALOMA AZPILICUETA i PILAR CONZÁLEZ BIESCAS
del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ

Les Dones i la Formació

Crec que les dones tenen/tenim, hem tingut sempre un enorme interès per aprendre, una gran disponibilitat per entendre noves situacions i problemàtiques que ens permeten, per exemple, comprendre millor els nostres fills, connectar amb els seus desitjos, il.lusions i projectes. Tot això, per definició, en tractar-se de noves generacions, són coses noves i diferents, perspectives diverses o desconegudes.

Amb aquesta base de curiositat, interès i apertura mental cap a noves situacions i contextos, s’entén fàcilment l’enorme implicació i presència de les dones en la formació, a tots nivells: escolarització obligatòria (on les nenes treuen més bones notes que els nens), escoles d’adults, formació ocupacional o professional i, fins i tot, la formació universitària on, actualment, les dones són majoria entre els alumnes.

I això no es dóna només entre les joves. Recordem l’àvia bloguera de Galícia, i, molt més a prop nostre, l’Encarna Siles, també àvia i bloguera i membre de Dones Reporteres de Mataró.

Les reflexions que el feminisme va aportar al pensament contemporani —que tant van sorprendre i inclús escandalitzar en el seu moment— han arrelat molt profundament en el cos social i, com a conseqüència, ja no és notícia que una dona ocupi qualsevol lloc de treball dels més especialitzats; ja gairebé no és notícia que una dona sigui ministra, o regidora, o consellera. Les dones han vist les portes obertes per treballar, participar en la vida pública i social (abans un terreny prohibit per a elles) i, evidentment, per formar-se. I han aprofitat l’ocasió al màxim, s’hi han agafat amb les dues mans, per dir-ho així.

De tota manera, sempre hi ha hagut dones molt interessades pel coneixement i dones sàvies, encara que d’elles se’n parlava ben poc, i sovint “s’apuntaven” en el compte del seu marit coses que havien pensat o escrit elles. I també, molt abans que existís el moviment feminista, hi ha hagut dones que han portat molt lluny el seu desig de saber, i la societat els hi ha reconegut. Penso, per exemple, en dues Premi Nobel molt conegudes i científiques ambdues: la polonesa Marie Curie, que ho va ser junt amb el seu marit, i la italiana Rita Levi-Montalcini, que encara viu i continua en actiu als seus cent anys.
Les dones tenim un enorme potencial d’aprenentatge, i som un “filó” que pot fer aportacions interessants i útils a la societat en molts àmbits i terrenys diferents, col.laborant a enfrontar de manera creativa i innovadora situacions difícils, com per exemple la crisi actual.

Paloma Azpilicueta i Pilar González Biescas
Centre de Psicologia de Mataró
Camí Ral, 552
Telèfon 93-799 65 96

Avui tenim amb nosaltres, a l’espai “Fem xarxa”, una persona molt implicada en la seva feina. És la Maria Pérez, mestra i directora de l’escola Germanes Bertomeu, de Mataró, una escola caracteritzada per estar ben oberta al barri.

Jo mateixa en dono fe. En els seus locals s’hi poden realitzar activitats de l’Associació de veïns, a la seva cuina s’han fets molts platets que després tothom pot tastar al carrer durant la festa de Rocafonda. I tantes coses més.

Hola, Maria.
-
Abans de res, et vull agrair moltíssim que hagis pogut fer un parèntesi en la teva tasca educativa per poder estar aquesta estona aquí.

Sabem que la teva escola, les Germanes Bertomeu, que està situada al barri de Rocafonda, ha estat pionera en força projectes educatius innovadors.

Un d’ells va ser organitzar l’escola com a comunitat d’aprenentatge. Ens podries explicar què és una comunitat d’aprenentatge?
-
Una manera de funcionar ben innovadora. Com va anar aquesta experiència?
-
Sé que esteu portant endavant altres projectes. Ens podries explicar una mica quins són?
- (llistat)
pla d’autonomia de centre
projecte de música
llengües estrangeres
biblioteca escolar
mou-te

Maria, tant de bo que tots aquests projectes vagin sortint endavant de la forma que espereu. Felicitats per les vostres iniciatives i la vostra empenta. I molta sort en aquest món tan difícil i tan important que és el de l’educació.

Moltes gràcies per dedicar-nos aquest temps.

Dones reporteres de Mataró

2009-09-29T04:08:00.000-07:00

Hola, bona tarda!
Ja hem deixat l’estiu enrere i les Dones Reporteres tornem a ser aquí amb tots i totes vosaltres.
Avui, dilluns, 28 setembre a les 4 i... de la tarda comencem una nova etapa del programa “Amb veu de dona”. Si, heu sentit bé, som aquí en directe! Com aquesta, us tenim preparades. Tenim un plec de sorpreses que aniran sortint sobre la marxa.
Són tres lletres, simplement tres lletres. Totes juntes formen un mot. Aquest mot neix amb nosaltres des de el primer dia que arribem al món. Ens acompanya al llarg de la nostra vida i, amb el pas dels anys, el manifestem de formes molt diverses. Estic parlant de la VEU.

Per això fem aquest programa. Per fer sentir aquesta veu i, més especialment, la nostra, la de les dones.

Comencem “Amb veu de dona”!

Primer dia del curso 2009

2009-09-15T07:11:00.000-07:00

Hoy como cada 15 días nos hemos reunido todas las Compañeras que hacemos Radio
Empezar otro curso y estamos todas muy contenta de poder hacer Radio.
Es una manera muy bonita de comunicar con las personas y más si es en directo como lo aremos este curso, lo podéis escuchar en Radio Mataró 4 a 5 de la tarde el lunes un saludo para todas mi compañeras Encarna

Ultimo dia de las clases del Radio

2009-07-12T07:43:00.000-07:00

Fotos gravació, dilluns 22 juny

2009-06-25T09:07:00.000-07:00

Aquí som totes les que vam fer el darrer programa de la temporada. Un monogràfic que parlava de la festivitat de San Joan. En aquest programa ens vam despedir fins al setembre.

Us convidem que continueu en la nostra sintonia durant els mesos d’estiu. Amb veu dona tornarà al setembre amb nous temes. Us esperem!

2009-06-23T12:06:00.000-07:00

. Marisa

PROGRAMA 25 JUNY

Molt bona tarda a tothom.

Comencem Amb veu de dona. El programa de tots i totes vosaltres, dones que ens escolteu! Recordeu a les vostres amigues, mares, tietes, germanes, cosines... que ens poden trobar en el 89.3 de la FM, a Mataró Ràdio.

Ja hem passat el solstici d’estiu. Aquella part de l’any tan plena de supersticions, misteris, festes i tradicions. La diada de Sant Joan és la porta que ens dóna el pas per entrar de ple a l’època d’estiu. D’aquí ve la importància que té. Per això hem volgut dedicar el darrer programa de la temporada a la màgia i el misteri que envolta la festivitat de Sant Joan. Aquest serà el nostre comiat... d’aquesta temporada!

Començarà la Paloma Azpilicueta del Centre de Psicologia de Mataró. Ens farà arribar un comentari psicològic sobre les supersticions i les creences.

Desprès la Nati ha preparat un article sobre la Nit de Sant Joan a la secció d’Opinions.

La Fina té preparada una entrevista molt interessant per a la secció Fem Xarxa.

A Memòria històrica la Lea ens transportarà a un món de bruixes!

La entrevista de la Pili us agradarà segur: és una Dona Singular!

A la secció Cultura i dones, la Rosi parlarà de les nimfes o dones d’aigua...

Bona tarda, Paloma! (RESPON) Un món molt interessant el de les creences i els misteris esotèrics. Hi ha programes de ràdio que els dediquen fins i tot una secció. No us perdeu el treball que ha preparat la Paloma Azpilicueta a la secció de Visió psicològica. Endavant!

Música Visió psicológica
VISIO PSICOLÓGICA Paloma

Hola Nati! Com estàs? (RESPON) Has preparat una foguera de Sant Joan alguna vegada? (RESPON) Jo recordo vagament que de petita carregava algun moble vell. Però no parlem de records...
Per a la secció d’Opinions has preparat un text que fa un repàs a la Nit de Sant Joan i incideix en la tradició de les fogueres. No marxeu! La Nati comença ara mateix!

OPINIONS Nati Pepita y Encarna

Bona tarda, Fina! (RESPON). Ja fa sis o set anys, el carrer Sant Joan de Mataró fa festa grossa en aquesta diada. La Fina entrevistarà una veïna perquè ens faci cinc cèntims de com organitzen aquesta festivitat. Entrem a la secció Fem Xarxa. Ja pots començar, Fina!

Hola Lea! Com estàs? (RESPON) Les bruixes no existeixen però “haberlas hailas”. Una dita gallega que potser tingui una mica de raó... o no... Deixem-ho així! Ens ensenyes el que has preparat sobre la bruixeria a Memòria històrica? Endavant!

Música memòria històrica LEA

Hola Pili, bona tarda! (RESPON). Tenim amb nosaltres la Carme Sitjar Vilalta, una dona amb una riquesa interior molt forta. Poeta, escriptora i amb un esperit molt gran per ajudar als altres. Us agradarà escoltar-la a la secció de Dona Singular. Pili, ens la presentes?

Música Dona singular
DONA SINGULAR Pili

Bon tarda, Rosi! (RESPON) Diu la tradició que a Sant Iscle de Vallalta hi ha un llac on s’apareixen unes nimfes... Avui ens parlaràs d’això, oi? (RESPON) Que interessant! Escolteu-la molt atentament. La Rosi ens transportarà al món de les dones d’aigua! Som a la secció de Cultura i Dones. Rosi, ja pots començar!

Música Cultura i dones
CULTURA I DONES Rosi

I fins aquí el que ha donat de si el programa d’avui! Ens ha agradat acabar la temporada parlant de la diada de Sant Joan. Envoltades dels misteris i l’ambient de festa que la caracteritzen.

Entre cava, coques i petards, ens acomiadem fins la propera temporada!!!

El programa d’aquesta tarda l’hem fet: la Nati, la Fina, la Lea, la Pili, la Rosi Encarna, Pepita, i jo mateixa, la Marisa. Hem comptat aquesta vegada amb la col•laboració de la Paloma Azpilicueta del Centre de Psicologia de Mataró. I ens han acompanyat: la Mercè Vilà i la Carme Sitjar Vilalta.

Us convidem que continueu en la nostra sintonia durant els mesos d’estiu. Amb veu dona tornarà al setembre amb nous temes. Us esperem!
Som Dones reporteres de Mataró!

La majoria de víctimes de la repressió contra la bruixeria dibuixa un mateix perfil. Es tractava de dones grans, pobres

2009-06-23T11:49:00.000-07:00

LA INVENCIÓ DE LA BRUIXA DIABÒLICA

La bruixeria era concebuda com una secta universal presidida pel diable i que conspirava contra la cristiandat. Aquesta concepció va crear una primera onada repressiva durant el segle XV.

La cacera de bruixes es va desplegar en una Europa sacsejada per les inclemències meteorològiques, la crisi econòmica i la conflictivitat social. Tot ho presidia el clima d’intolerància religiosa que va sorgir de la Reforma i la Contrareforma.

LA CACERA DE BRUIXES A CATALUNYA

Entre els anys 1616 i 1622, en ple segle XVII, es va produir la gran cacera de bruixes a Catalunya. La persecució va afectar especialment els comtats de Rosselló i Sardenya, i també les comarques centrals. Es va avançar la xifra de 400 víctimes, que sembla plenament confirmada per les investigacions actuals.

La iniciativa de la repressió va partir sovint de les comunitats locals. Els processos es van realitzar sense garanties jurídiques. Les tortures van ser habituals. La majoria de les encausades van acabar a la forca. Només algunes veus es van alçar contra aquella carnisseria.

LES VÍCTIMES

La majoria de víctimes de la repressió contra la bruixeria dibuixa un mateix perfil. Es tractava de dones grans, pobres i analfabetes, que vivien soles. Moltes eren immigrants franceses o vídues d’immigrants.

Hi havia també detingudes joves, fins i tot adolescents. El percentatge d'homes va ser, en tots els casos, inferior al deu per cent.

La bruixeria i la repressió van deixar una petjada important en la cultura popular. Alhora han generat tota una literatura anònima de gran interès.

Comentari psicològic

2009-06-19T01:37:00.000-07:00

Darrer programa de la temporada
(25 de juny 2009)

Esoterisme, supersticions

La vida és, ho ha estat sempre, complicada i plena d’incerteses. Són tantes les coses que passen i ens passen, tantes les coses que no podem entendre ni controlar! Però les persones necessitem explicacions, necessitem entendre, i busquem mil maneres de fer-ho o, almenys, ho provem.

Una d’aquestes maneres és l’esoterisme i les supersticions. Intentar “endevinar” el nostre futur, el que ens passará, a través de les cartes, de la interpretació del pòsit que ha deixat el té en una tassa, dels signes del Zodiac... Evitar la mala sort no passant mai per sota d’una escala, no fent res el dia 13 del calendari (“Trece y martes, ni te cases ni te embarques ni de tu casa te apartes”), i tantes coses per l’estil.

Són maneres d’intentar controlar l’atzar, allò desconegut, i de sentir-se, així, una mica més protegit i segur, menys vulnerable o dèbil.

Però tot això són il.lusions, miratges.És molt important que hi pensem amb calma i que no ens enganyem. El nostre desig de certeses i de seguretat pot ser tan intens que ens pot fer caure en falses creences i ens pot fer perdre el nostre temps i també els nostres diners. Avui dia, la oferta és enorme i, si hi són, és per què algú ho fa servir.

Per molt que ho volem, no hi ha res que pugui substituir l’esforç personal.El que ens pot ajudar més a la vida és conèixe’ns bé, mirar d’entendre el que sentim, a voltes de manera molt contradictòria. També ens pot ajudar el construir relacions significatives amb els altres, interessar-nos pels demés, compartir, donar i rebre, lluitar per les coses que ens importen, tenir projectes i esperances i perseverar sense donar-nos fàcilment per vençuts. I no perdre la confiança de que podrem trobar solucions a les dificultats que ens anirem trobant.

Això sí que és al nostre abast, depén de nosaltres i és la millor contribució a una bona vida. Aquests recursos i l’interés pels demés i per les coses col.lectives, junt amb l’afecte dels altres, són una de les protections més eficaces enfront dels atzars de la vida.

Paloma Azpilicueta i Pilar González del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARO. Camí Ral 552. Telèfon 93.799.65.96

EXPECTATIVES QUE MAI VAN PENSAR QUE FOSSIN TAN AMARGUES

2009-06-13T22:49:00.000-07:00

Opinions, per Pilar Zarza:

Tinc a les mans el magazine de La Vanguardia del passat 17 de maig. Llegeixo un article escrit per Ángeles Caso, amb el títol “María”. Descriu com un dia li va cridar l’atenció un de tants cartells que, amb freqüència, podem veure en qualsevol ciutat. Apareixen penjats en un fanal, en una cantonada, o en un portal. En aquest cas, s’anunciava una dona que s'oferia per fer tasques domèstiques i cuidar mainada o gent gran. La dona de l’anunci assegurava que regalaria una hora gratis per cada dues de treballades.

Aquesta és la història de la María, una jove de 25 anys de nacionalitat romanesa. Porta poc temps a Espanya. Va estudiar informàtica i a Romania treballava en una oficina. Però tan sols guanyava 250 euros al mes. Li resultava impossible plantejar-se una vida millor, gaudir d'algun petit capritx o pensar a formar una família.

La María podria ser una de tantes dones que emigra a un altre país. Aquestes dones han de deixar enrere pares, germans, i fins i tot, de vegades, fills. Marxen amb l’esperança de trobar feina en el país d’acollida. Busquen un treball que els permeti estalviar amb sacrifici. Després la idea és tornar al seu país i, amb els diners que teòricament han estalviat, comprar-se una casa o posar un negoci, per viure en millors condicions.

Els mitjans de comunicació avui dia arriben a qualsevol lloc del planeta. Donen una imatge de benestar, i sembla que en els països desenvolupats visquem amb una opulència descomunal. Altres vegades, els propis compatriotes no expliquen la dura realitat que viuen en els països on han emigrat. Ho fan per vergonya, perquè no pensin que han fracassat. En altres casos, no volen fer patir als familiars que estan en el país d'origen. Els que tenen la sort de treballar acaben fent un munt d'hores, tenen ocupacions menys qualificades que les que realitzaven en els seus països, i, en molts casos, viuen en unes condicions lamentables i inhumanes. Comparteixen el pis amb una o dues famílies més i sovint han d’acudir a benestar social.

Ho tenen tot en contra. Estan lluny dels seus països, la família, els amics... S’enfronten a nous costums i la incomprensió per part de moltes persones, que no entenen perquè vénen aquí a la recerca d'unes il•lusions. Es debaten amb unes expectatives que mai van pensar que fossin tan amargues.

La dona és, a vegades, la “sacrificada”, qui ha deixat enrere les seves ambicions i ha hagut de posar en primer terme als altres

2009-06-09T07:31:00.000-07:00

Amb veu de dona

El saber no ocupa lugar

Quantes dones de la nostra generació han volgut aprendre i fer activitats socials, culturals, formatives però la vida no els ha deixat, s’han hagut d’ocupar de la família, de la llar, dels pares que es fan grans.

La dona és, a vegades, la “sacrificada”, qui ha deixat enrere les seves ambicions i ha hagut de posar en primer terme als altres. Però els temps estan canviant i ara la dona sap molt més el que vol i com ho vol. Tant el moviment feminista com la democràcia han fet que la veu de la dona sigui escoltada i no hagi d’amotllar-se per força a un paper preestablert per d’altres. Potser el més important és que, ara, la dona pot escollir el que vol. Si vol o no tenir fills i el millor moment per tenir-los, si vol o no treballar en el món laboral, etc.

Tot i així, conec dones que diuen: “Jo no he treballat mai”, i en realitat volen dir que no han treballat fora de casa, però el cas es que no paren quietes en tot el dia, no disposen ni un minut per elles, des d’aixecar els nens, fer els esmorzars, portar-los a escola, posar una rentadora, fer la compra, els llits, netejar la casa, recollir, endreçar, estendre la bugada, fer el dinar... Uf! Quin cansament! Després, endreçar la cuina i encara recollir els nens, berenars, planxar, banyar-los, fer el sopar, pijames i a dormir. A les 9 de la nit no han tingut ni un minut per elles. Això pot ser una altra cosa si aquesta feina és compartida pel marit. Si entre tots dos s’encarreguen dels fills i de la llar.

Algunes dones es plantegen fer activitats a partir del moment en que els fills ja es fan grans. Tenen gairebé els cinquanta i es questionen “encara estic a temps? Què diran de mi: mira aquesta dona tan gran i que ara es posa a estudiar!. Però si no sé fer rés!”

Tant de bo serveixi aquesta petita reflexió perquè moltes dones donin el pas, s’atreveixin a renovar-se, a ampliar els seus horitzons, a fer noves relacions, a formar-se i preparar-se millor, descobrir coses noves que els permeti eixamplar el món de coneixements. I el més important: fer quelcom que els vingui de gust. Ocupar-se d’elles.

Hi ha tantes coses interessants a fer:

-aprendre a utilitzar l’ordinador, introducció a la informàtica, Internet.
-millorar el català, el castellà. Introduir alguna llengua estrangera.
-fer activitats físiques. Gimnàstica, aprendre a ballar, natació.
-activitats artístiques: pintura, restauració de mobles.
-fer activitats altruistes, col.laboracions en ONG, o en entitats socials.
-o perquè no? Preparar la prova d’accés a la Universitat. Poder fer uns estudis superiors.

Visió psicológica

2009-06-04T06:23:00.000-07:00

Programa 11 juny 2009

Amb veu de dona

El saber no ocupa lugar

Quantes dones de la nostra generació han volgut aprendre i fer activitats socials, culturals, formatives però la vida no els ha deixat, s’han hagut d’ocupar de la família, de la llar, dels pares que es fan grans.

La dona és, a vegades, la “sacrificada”, qui ha deixat enrere les seves ambicions i ha hagut de posar en primer terme als altres. Però els temps estan canviant i ara la dona sap molt més el que vol i com ho vol. Tant el moviment feminista com la democràcia han fet que la veu de la dona sigui escoltada i no hagi d’amotllar-se per força a un paper preestablert per d’altres. Potser el més important és que, ara, la dona pot escollir el que vol. Si vol o no tenir fills i el millor moment per tenir-los, si vol o no treballar en el món laboral, etc.

Tot i així, conec dones que diuen: “Jo no he treballat mai”, i en realitat volen dir que no han treballat fora de casa, però el cas es que no paren quietes en tot el dia, no disposen ni un minut per elles, des d’aixecar els nens, fer els esmorzars, portar-los a escola, posar una rentadora, fer la compra, els llits, netejar la casa, recollir, endreçar, estendre la bugada, fer el dinar... Uf! Quin cansament! Després, endreçar la cuina i encara recollir els nens, berenars, planxar, banyar-los, fer el sopar, pijames i a dormir. A les 9 de la nit no han tingut ni un minut per elles. Això pot ser una altra cosa si aquesta feina és compartida pel marit. Si entre tots dos s’encarreguen dels fills i de la llar.

Algunes dones es plantegen fer activitats a partir del moment en que els fills ja es fan grans. Tenen gairebé els cinquanta i es questionen “encara estic a temps? Què diran de mi: mira aquesta dona tan gran i que ara es posa a estudiar!. Però si no sé fer rés!”

Tant de bo serveixi aquesta petita reflexió perquè moltes dones donin el pas, s’atreveixin a renovar-se, a ampliar els seus horitzons, a fer noves relacions, a formar-se i preparar-se millor, descobrir coses noves que els permeti eixamplar el món de coneixements. I el més important: fer quelcom que els vingui de gust. Ocupar-se d’elles.

Hi ha tantes coses interessants a fer:

-aprendre a utilitzar l’ordinador, introducció a la informàtica, Internet.
-millorar el català, el castellà. Introduir alguna llengua estrangera.
-fer activitats físiques. Gimnàstica, aprendre a ballar, natació.
-activitats artístiques: pintura, restauració de mobles.
-fer activitats altruistes, col.laboracions en ONG, o en entitats socials.
-o perquè no? Preparar la prova d’accés a la Universitat. Poder fer uns estudis superiors.

Visió psicológica

2009-06-04T06:16:00.000-07:00

Programa 11 de juny

Amb veu de dona

El saber no ocupa lugar

Quantes dones de la nostra generació han volgut aprendre i fer activitats socials, culturals, formatives però la vida no els ha deixat, s’han hagut d’ocupar de la família, de la llar, dels pares que es fan grans.

La dona és, a vegades, la “sacrificada”, qui ha deixat enrere les seves ambicions i ha hagut de posar en primer terme als altres. Però els temps estan canviant i ara la dona sap molt més el que vol i com ho vol. Tant el moviment feminista com la democràcia han fet que la veu de la dona sigui escoltada i no hagi d’amotllar-se per força a un paper preestablert per d’altres. Potser el més important és que, ara, la dona pot escollir el que vol. Si vol o no tenir fills i el millor moment per tenir-los, si vol o no treballar en el món laboral, etc.

Tot i així, conec dones que diuen: “Jo no he treballat mai”, i en realitat volen dir que no han treballat fora de casa, però el cas es que no paren quietes en tot el dia, no disposen ni un minut per elles, des d’aixecar els nens, fer els esmorzars, portar-los a escola, posar una rentadora, fer la compra, els llits, netejar la casa, recollir, endreçar, estendre la bugada, fer el dinar... Uf! Quin cansament! Després, endreçar la cuina i encara recollir els nens, berenars, planxar, banyar-los, fer el sopar, pijames i a dormir. A les 9 de la nit no han tingut ni un minut per elles. Això pot ser una altra cosa si aquesta feina és compartida pel marit. Si entre tots dos s’encarreguen dels fills i de la llar.

Algunes dones es plantegen fer activitats a partir del moment en que els fills ja es fan grans. Tenen gairebé els cinquanta i es questionen “encara estic a temps? Què diran de mi: mira aquesta dona tan gran i que ara es posa a estudiar!. Però si no sé fer rés!”

Tant de bo serveixi aquesta petita reflexió perquè moltes dones donin el pas, s’atreveixin a renovar-se, a ampliar els seus horitzons, a fer noves relacions, a formar-se i preparar-se millor, descobrir coses noves que els permeti eixamplar el món de coneixements. I el més important: fer quelcom que els vingui de gust. Ocupar-se d’elles.

Hi ha tantes coses interessants a fer:

-aprendre a utilitzar l’ordinador, introducció a la informàtica, Internet.
-millorar el català, el castellà. Introduir alguna llengua estrangera.
-fer activitats físiques. Gimnàstica, aprendre a ballar, natació.
-activitats artístiques: pintura, restauració de mobles.
-fer activitats altruistes, col.laboracions en ONG, o en entitats socials.
-o perquè no? Preparar la prova d’accés a la Universitat. Poder fer uns estudis superiors.

Les dues cares de la moneda

2009-06-04T06:07:00.000-07:00

Per Patrícia Huelva i Osuna

Chiapas. Mèxic.
Els dies 7 i 8 de Març es va celebrar una trobada política, esportiva, cultural i artística anomenada “Mamá Corral”, al Caracol d’Oventic. Els “Caracoles Zapatistas” són 5, i són els centres neuràlgics del moviment, on es troben “Las Juntas de Buen Gobierno”. En aquesta trobada els homes realitzaven les tasques domèstiques que normalment només fan les dones, i elles es dedicaven a fer esport i a gaudir del seu cap de setmana de llibertat.
El moviment Zapatista ha creat la “Ley Revolucionaria de Mujeres”, on es promulguen tots els drets de les dones en igualtat amb els homes, un decàleg molt interessant per la realitat que es viu a Mèxic, on trobem una societat ben patriarcal.
El que he anat observant de la societat mexicana és que encara els homes són els caps de casa i “dirigeixen” la vida familiar, tot i que les dones a les ciutats, a més de fer la feina de casa, cuidar i criar els fills i filles, moltes tenen una feina fora de casa, però encara queda molt per caminar i arribar a una igualtat de drets reals i de tracte dins l’àmbit familiar. Però les noves generacions ja van canviant les coses, s’han d’adaptar als nous temps…
Al món rural, concretament a les zones Zapatistes, la vida de les dones és molt dura: es passen el dia a casa, cuinant, rentant, netejant…. I fan la seva vida social a la llar, acompanyades d’altres dones.
En arribar a la comunitat Zapatista on vaig estar 15 dies, no vaig veure cap dona pels carrers, només vaig tenir l’oportunitat de relacionar-me amb elles entrant a les seves cases i ajudant-les a cuinar tot fent petar la xerrada.
Sí, les lleis Zapatistes “alliberen” a les dones i fan que puguin decidir sobre les seves vides, participar políticament en assumptes comunitaris, decidir sobre la seva educació, la seva feina, tenen dret a no ser maltractades…. Però a l’hora de la veritat la feina domèstica només la fan elles i no tenen alternativa, tot i que, a la comunitat on vaig estar, les dones són molt respectades perquè van ser elles les que es van enfrontar als policies i militars quan els hi van voler prendre les seves terres i l’aigua, ja que els homes no podien ser-hi perquè tenen ordre de ser detinguts i van ser elles les que van aconseguir fer fora als invasors. Així que en aquesta comunitat les dones són molt valorades per la seva força, el valor, la decisió, per la seva resistència. Tot i que la vida social fora de casa pertany als homes, les dones també participen en la vida política de la comunitat, assisteixen a les assamblees setmanals i poden decidir. Elles treballen en un projecte de Pa Comunitari: fan pa i el venen, i poc a poc aquest projecte autogestionat va donant els seus fruits.
Aquesta és la realitat de les dones en l’àmbit rural de les comunitats Zapatistes, són els pilars de la família tot i que encara el pare, el marit, l’avi... prevaleixen sobre elles, i per elles això és tan normal que costarà de canviar.
La Revolució encara no ha acabat, i tant de bo també entri a les llars i canviï moltes coses….

Pensamientos de Einstein

2009-05-29T23:47:00.001-07:00

La Crisis según ‘Einstein’

‘No pretendamos que las cosas cambien, si siempre hacemos lo mismo. La
crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países,
porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia
como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nace la
inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera
la crisis se supera a sí mismo sin quedar ’superado’.

Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio
talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La
verdadera crisis, es la crisis de la incompetencia. El inconveniente
de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y
soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una
rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis
donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es
caricia. Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es
exaltar el conformismo. En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de
una vez con la única crisis amenazadora, que es la tragedia de no
querer luchar por superarla’.

Albert Einstein

Visio Psicológica

2009-05-26T00:18:00.000-07:00

Programa 28 maig 2009

Paloma Azpilicueta, i Pilar Gonzalez, Psicólogues del Centre de Psicologia de Mataró

FER TEATRE, FER COMÈDIA

Els actors, tant de cinema com de teatre o de televisió, ens apropen a les nostres emocions mitjançant les expresions de la seva cara, els seus gestos, els seus moviments, la seva veu i les seves paraules. Ells ens fan viure i reviure emocions i sentiments que totes les persones tenim en comú: un mal d’amor, una pèrdua important, un fracás professional, la frustració o decepció en relació a un projecte o una il.lusió, els dubtes, les incerteses...

Qui no ha plorat –per dintre o per fora— devant una parella que se separa? Qui no ha desitjat que algú amb molta mala sort , protagonista d’una història trista, visqui el famós “final feliç”? Qui no ha desitjat que “el dolent” de la pel.lícula acabi a la presó, sobretot si no és simpàtic i guapo?

Els actors i actrius, el teatre, el cine, la tele i també els escriptors i els artistes en general ens fan un favor immens: fer-nos vibrar, sentir, emocionar-nos i mantenir viva aquesta part tant important de la nostra vida, i ho fan d’una manera indirecta i el.laborada, que ens resulta menys dura i crua que a la vida real. A més, tot això li passa a un altre, no a nosaltres...Aquesta distància i perspectiva ens ajuda a pensar i sentir, sense que tinguem que posar-nos a la defensiva.

Què passa a l’altre banda, quan un puja a l’escenari? L’actor o actriu, professional o no, experimenta en primera persona --amb la paraula, el gest, la veu i tot el seu cos-- les emocions del personatge que interpreta; ell no és el personatge però fa de “mediador”, d’instrument, perquè ens arribi a nosaltres, els espectadors.

Però, ¿què sent ella o ell? Quin impacte té ser el centre de totes les mirades? Aquesta “exhibició”,aquest mostrar-se tot sencer, amb cos i ànima, pot generar angoixa i por: la por al rebuig, a que et trobin defectes, a que et xiulin, a no agradar... Però també pot proporcionar satisfaccions importants: ser capaç de transmetre emocions i arribar als altres,conectar bé amb el públic, vèncer les inhibicions, trobar el tó i la manera, atreure l’interés de la gent. Pot ser una manera de sentir-nos útils i també importants, de revaloritzar-nos.

A més, en alguns moments de la vida cotidiana tots som una mica actors. Quantes vegades no hem hagut de dissimular la nostra tristesa devant dels nostres fills, per no preocupar-los en excés? Qui no s’ha trobat reprimint una rialla devant la caiguda d’algú al carrer? L’expressió “poner al mal tiempo buena cara” indica també la necessitat de no mostrar sempre tot el que sentim.

Tant si sóm dalt de l’escenari (com a actors) o a baix (com a espectadors), aquest viatge a les nostres emocions ens pot ajudar a ser més persones, a entendre millor el que sentim i el que poden sentir els altres.

Primer escrit sobre psicologia

2009-05-26T00:09:00.000-07:00

Programa del 5 març 2009

Pilar González i Paloma Azpilicueta, psicòlogues i psicoterapeutes del Centre de Psicología de Mataró, del Camí Ral 552,que aquest any celebrará el 27è aniversari de la seva fundació.
LA MATERNITAT

Hi ha coses que no es poden explicar amb paraules. La sensació que una dona pot arribar a experimentar quan rep el seu fill o filla en braços per primer cop: el cóctel de sentiments és tan intens que no hi ha potser res més emocional i emocionant a la vida com aquest primer moment.

Avui per sort, les dones podem ESCOLLIR entre tenir o no tenir fills, triar el moment més adients per fer-ho i, a vegades, encara que la natura es resisteixi, tenim a l’abst diferents tèniques de reproducció assistida.

La crida de la maternitat sorgeix de cop i s’hi juga indubtablement la biología però, i per sobre de tot, el DESIG; com és d’important per al petit nadó ser ben rebut, ben desitjat, esperat... Els pares li hauran de dedicar molta atenció i disponibilitat. Tirar endavant la criança dels fills sempre suposa sacrifis i renúncies, però també pot ser una extraordinària font de satisfaccions.

El primer vincle mare-fill és molt intens i així ha de ser però tant per a la mare com per al petit nadó és molt important la presència del pare: tots dos, mare i nadó, necessiten del seu suport. I en això, encara que les coses han canviat molt,els homes han de fer un canvi de xip e implicar-se més.

Així el fill és dels pares però també de la societat: ells són el nostre futur, el nostre recanvi i una inmensa font de vida, i si volem que les coses vagin bé, se’ls ha d’atendre, estimar i acompanyar. ¿Cóm pot contribuir a tot això la societat?
- amb permissos de maternitat generosos i, sobre tot, reals, que es puguin exercir
- afavorint permissos de paternitat per als pares
- fent compatible la maternitat i la paternitat amb els compromissos laborals
- subvencionant les mares ( o pares) que vulguin temporalment deixar de treballar
- fent reduccions de jornada laboral
- amb bones i suficients escoles bressol
- etc..

La maternitat , la criança i l’educació dels fills no s’ha de contemplar com una càrrega ( social o empresarial) sinó com un benefici, com una aposta d’un futur saludable i una font de benestar per a tots.

A més a més de ser una dona col·laboradora, sé que dediques temps a moltes activitats que t’agraden. Ens expliques quines són?

2009-05-25T11:10:00.000-07:00

Bona tarda!

Avui tenim amb nosaltres a una dona de tota la vida de Rocafonda. És una dona molt coneguda al barri, sobretot pels més petits. Una dona solidària i col·laboradora. Ens acompanya la Montse de les chuches, de les llaminadures.

*

Hola Montse, com va tot?
*

Vius a Rocafonda, oi? Quants anys fa?
*

Explica’ns una mica com era el barri quan vas arribar i com el veus ara?
*

Participaves activament en les reivindicacions que es feien per millorar les condicions de vida (aigua, escoles, guarderies, espais, serveis…). Què recordes d’aquella època?
*

A què et dediques professionalment?
*

Montse, continues sent una dona compromesa, en què participes actualment?
*

A més a més de ser una dona col·laboradora, sé que dediques temps a moltes activitats que t’agraden. Ens expliques quines són?
*

Una vegada vaig escoltar-te fent un monòleg on feies un relat de situacions curioses que tu mateixa t’has trobat degut al sobrepès. Ens vols explicar com t’ha afectat aquest tema al llarg de la teva vida? (Per exemple, quan vas a comprar roba, a l’hora de buscar feina, amb la salut…)
*

Què diries a les persones que es troben en la mateixa situació que tu? Pensem que actualment la obesitat dels i les joves ja arriba al dotze per cent...
*

Montse, has tirat endavant una família monoparental. Com es viu el fet d’haver de fer de pare i de mare al mateix temps?
*

Quan la teva filla era petita, com t’organitzaves els horaris per atendre-la i treballar?

Montse, gràcies per haver estat amb nosaltres. Et desitgem molta sort! Fins aviat!

Tant si sóm dalt de l’escenari (com a actors) o a baix (com a espectadors), aquest viatge a les nostres emocions ens pot ajudar a ser més persones, a

2009-05-25T11:09:00.000-07:00

Paloma Azpilicueta, Psicóloga Centre de Psicologia de Mataró

FER TEATRE, FER COMÈDIA

Els actors, tant de cinema com de teatre o de televisió, ens apropen a les nostres emocions mitjançant les expresions de la seva cara, els seus gestos, els seus moviments, la seva veu i les seves paraules. Ells ens fan viure i reviure emocions i sentiments que totes les persones tenim en comú: un mal d’amor, una pèrdua important, un fracás professional, la frustració o decepció en relació a un projecte o una il.lusió, els dubtes, les incerteses...

Qui no ha plorat –per dintre o per fora— devant una parella que se separa? Qui no ha desitjat que algú amb molta mala sort , protagonista d’una història trista, visqui el famós “final feliç”? Qui no ha desitjat que “el dolent” de la pel.lícula acabi a la presó, sobretot si no és simpàtic i guapo?

Els actors i actrius, el teatre, el cine, la tele i també els escriptors i els artistes en general ens fan un favor immens: fer-nos vibrar, sentir, emocionar-nos i mantenir viva aquesta part tant important de la nostra vida, i ho fan d’una manera indirecta i el.laborada, que ens resulta menys dura i crua que a la vida real. A més, tot això li passa a un altre, no a nosaltres...Aquesta distància i perspectiva ens ajuda a pensar i sentir, sense que tinguem que posar-nos a la defensiva.

Què passa a l’altre banda, quan un puja a l’escenari? L’actor o actriu, professional o no, experimenta en primera persona --amb la paraula, el gest, la veu i tot el seu cos-- les emocions del personatge que interpreta; ell no és el personatge però fa de “mediador”, d’instrument, perquè ens arribi a nosaltres, els espectadors.

Però, ¿què sent ella o ell? Quin impacte té ser el centre de totes les mirades? Aquesta “exhibició”,aquest mostrar-se tot sencer, amb cos i ànima, pot generar angoixa i por: la por al rebuig, a que et trobin defectes, a que et xiulin, a no agradar... Però també pot proporcionar satisfaccions importants: ser capaç de transmetre emocions i arribar als altres,conectar bé amb el públic, vèncer les inhibicions, trobar el tó i la manera, atreure l’interés de la gent. Pot ser una manera de sentir-nos útils i també importants, de revaloritzar-nos.

A més, en alguns moments de la vida cotidiana tots som una mica actors. Quantes vegades no hem hagut de dissimular la nostra tristesa devant dels nostres fills, per no preocupar-los en excés? Qui no s’ha trobat reprimint una rialla devant la caiguda d’algú al carrer? L’expressió “poner al mal tiempo buena cara” indica també la necessitat de no mostrar sempre tot el que sentim.

Tant si sóm dalt de l’escenari (com a actors) o a baix (com a espectadors), aquest viatge a les nostres emocions ens pot ajudar a ser més persones, a entendre millor el que sentim i el que poden sentir els altres.

Fotos gravació, dilluns 12 maig 2009

2009-05-12T07:47:00.000-07:00

La Pili i la Loli del Centre de Càritas. La Fanny las mira de lluny.

La Fanny, educadora en massatge infantil i altres coses. La Mercé i la Pilar Gonzàlez.

La Anna Ginestà colaboradora de la Antonia i la Fanny.

L'Antonia, l'Ángeles i i una servidora, la Marisa. Molt somrients com podeu comprobar!

Uff! Aquí la Pili L'Antonia i jo estem tan per els preparatius que no ens adonem que ens fan una foto...

Malalties psicosomàtiques des d'una visió psicològica

2009-05-11T10:54:00.000-07:00

El cos parla, això és un fet. Emet missatges que, a vegades, escoltem però no sempre entenem. El que no es pot expressar amb paraules, busca una altra via de manifestació: per el cos, per l’activitat, per el pensament.

Sovint una situació traumàtica es transforma en alguna mena de manifestació somàtica. Un accident, una pèrdua important, una decepció amorosa, una frustració...i tantes altres coses que ens poden arribar a passar. Si aquests fets no els podem encaixar bé, aleshores les tensions surten per mitjà del cos¸per exemple, una preocupació es pot produir mal de cap o problemes per dormir, una pèrdua ens deprimeix i deixem de tenir gana o una separació ens deixa sense desig i sentim un nus a l’estómac.

Les dones tenim formes “especials” de manifestar el patiment, consultem més que els homes quan no ens trobem bé, detectem amb facilitat el malestar i connecten més amb els afectes i les emocions.

A la vida de qualsevol de nosaltres poden aparèixer dificultats més o menys greus que ens resulten difícils d’elaborar mentalment i es tradueixen en malalties físiques, tal com problemes de pell, úlcera d’estómac, dolors musculars com passa a la fibromialgia o síndrome de fatiga crònica, o bé un càncer que pot ser la resposta a una situació difícil de superar.

Aquests malestars els anomenem “malalties psicosomàtiques” que vol dir que el cos està malalt per algun problema psíquic o emocional que no s’ha pogut pair bé.

Si la persona no pot relacionar els problemes físics amb les dificultats emocionals, els tractaments mèdics no funcionen. Les sales d’espera dels CAPS estan plenes de gent que busca un sentit a l’aparició dels seus símptomes i, molt sovint, es troba amb un seguit de proves i la recepta d’un medicament. Tinc un cas per explicar-vos.

És el cas d’una dona valenta que va tirar endavant tota sola la criança de la seva filla ja que el marit les va abandonar quan la nena era petita. Va posar tot l’empeny en aquesta filla i la noia va aconseguir fites importants fins a doctorar-se en Físiques i aconseguir una beca per seguir els estudis a una Universitat de prestigi internacional. Quant la noia se’n va anar, la separació va ser molt dura per a la mare qui es va queda molt trista i va presentar un quadre de fatiga crònica. Va iniciar un llarg recorregut de proves mèdiques i de medicacions fins que va començar una psicoteràpia que li va permetre parlar i enfrontar el tema de les separacions (de la filla, del marit i de la seva mare que va morir quan ella era adolescent). Ara, al cap de temps, ha millorat molt l’estat d’ànim i ha trobat la manera de tolerar millor els dolors i el cansament. La dona ha iniciat noves relacions amb un grup de gent i comença a plantejar-se noves activitats amb més il·lusió i optimisme.

En aquest cas veiem com una primera pèrdua: la mort de la seva mare li va produir un trauma i el dolor s’anava repetint a cada nova separació. Relacionar la part física amb la part emocional, li va permetre començar a sentir-se millor.

No podem oblidar que som una unitat de cos i ment i que separar-los és ignorar l’essència humana.

Pilar Gonzalez i Paloma Azpilicueta, del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ, col·laboradores del programa Amb veu de Dona

Les cinc sènies. Patrimoni agrícola de totes i tots els mataronins

2009-05-11T10:52:00.000-07:00

Visc al barri de Rocafonda. Quan surto a la terrassa de casa meva, m’omplo la mirada i el cor del paisatge que m’envolta. A una banda, el Castell del Burriac; al front, el mar i a l’altre costat, les Cinc Sènies.

Quan vénen els meus néts a casa, els ensenyo i parlo de tot això que ens envolta. Aquests espais formen part de la nostra terra, de la nostra història i de les nostres vides. M’agradaria molt que els arribessin a estimar i valorar en el que són.

És per tot això, que em vaig alegrar molt quan el passat mes d’abril, a Can Palauet, es va presentar un llibre guia d’itineraris a peu per conèixer la natura de Mataró. “Descobrir Mata i les Cinc Sènies” es titula.

El pròleg del llibre, l’ha escrit en Pep Riera, de la Unió de Pagesos. Al meu parer molt encertadament, diu:

”Només és possible valorar i estimar allò que coneixem bé”. I més endavant segueix:

“Avui, la correcta preservació d’un espai agrari com el de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix té un doble interès: per a la pagesia, en el vessant econòmic i professional, i per a tota la ciutadania de Mataró, en mantenir un pulmó verd en una comarca densament poblada, que fa anys ha superat els límits d’un veritable creixement urbà “sostenible”. I a la vegada, en disposar, ben a prop, d’un rebost de productes agraris, en fresc, al costat de les llars que els han de consumir...”

I també apunta:

“Ara que el grans cuiners no es cansen de valorar el producte agrícola de proximitat i ponderar-lo com a base d’una bona cuina. Ara que aquells economistes, també mediàtics, que afirmaven no fa gaire que els aliments ja vindrien de les antípodes i que els països rics com nosaltres ens havíem de dedicar a l’economia terciària... Ara que aquests profetes han emmudit per la crisi especulativa, potser tindrem les condicions per plantejar-nos, serenament, el paper i els valors dels oficis. I entre ells, l’ofici de pagès”.

En Pep Riera acaba el pròleg d’aquest llibre manifestant:

“Gràcies en nom de la pagesia per la feina ben feta, que la pugui gaudir, llegint molta gent, sobretot aquells responsables polítics que haurien de compartir amb tots nosaltres la preservació de l’espai agrari. I que se’l llegeixin bé i segueixin els itineraris proposats pels autors, abans de decidir res sobre el “tren orbital”, no fos que, com deien els avis “els estalvis es mengin les estovalles” o d’una manera més gràfica que “per vestir un sant -un tren del tot necessari- en despullen un altre”. Com que som positius i optimistes, malgrat tot, hem de creure i desitjar que si la lectura ens fa savis, un llibre com aquest ens ajudarà a reflexionar i actuar en conseqüència”.

Heu estat mai al Sot de la Salamandra o a l’ermita de Sant Martí de Mata? Sabeu quan es cullen el pèsols de floreta, els tomàquets de Montserrat i les mongetes del ganxet a les Cinc Sènies?

Les Cinc Sènies està en perill: l’especulació i el tren orbital l’amenacen.

Protegim i salvem aquest gran patrimoni de tots el ciutadans i ciutadanes de Mataró, i de tota la comarca del Maresme.

Antònia Rodríguez

Foto de Mª Aurélia Capmany

2009-05-10T11:33:00.000-07:00